ENQUESTA D'AR+I
Creix la inquietud per l’immigrant
Immigració
La immigració és, per primera vegada, un dels principals problemes per a la població del país. El que fins ara havia estat una queixa residual s’ha convertit en el quart focus de preocupació de la societat. Així ho posa de manifest l’últim Observatori publicat per Andorra Recerca+Innovació (AR+I) corresponent al segon semestre del 2025, presentat ahir. La mostra es va recollir entre el 4 i el 20 de novembre i va comptar amb l’opinió de 794 persones.
Immigració
La preocupació pel forà s’ha doblat en els últims sis mesos, passant del 7,2% a principi del 2025 al 13,4% actual. La xifra encara és més elevada si es té en compte només la mostra de persones amb passaport andorrà, ja que el 20% d’aquest col·lectiu considera que la immigració és un problema.
Les dades de l’enquesta, però, mostren les dues cares de la moneda. El 80% dels enquestats que van mencionar aquesta qüestió veuen l’arribada d’immigrants com un factor negatiu que cal controlar, mentre que el 20% restant creu justament el contrari: que cal ajudar més els nouvinguts i facilitar determinats tràmits per afavorir-ne l’estada.
La preocupació migratòria ha estat present de manera recurrent a les enquestes d’AR+I des del 2012, però mai havia superat el 5% fins al 2024, any en què es va iniciar una tendència a l’alça que el responsable de sociologia d’AR+I, Joan Micó, va qualificar de “preocupant”. L’augment, segons va apuntar el sociòleg, respon a la deriva conservadora que està prenent el món, en què molts moviments polítics utilitzen el discurs antiimmigració per captar vots.
Fins ara, Andorra havia quedat relativament al marge d’aquests debats, sobretot per la naturalesa del país, però l’increment detectat indica un canvi de tendència. “Sempre hem estat un país d’immigrants que ha crescut gràcies a la barreja de cultures, que han aportat moltes coses positives al país”, va remarcar Micó. En aquest sentit, va matisar que el rebuig a la immigració continua sent inferior al de l’entorn europeu, però que factors com el creixement poblacional desmesurat, la situació viscuda amb el sistema Entry/Exit i el context internacional expliquen l’augment de la preocupació.
Altres problemes
La immigració és el quart problema més mencionat pels enquestats. El primer, que monopolitza el podi des de fa anys, és l’habitatge, citat pel 74% dels participants, quatre punts percentuals més que a principi d’any, segons la primera enquesta del 2025.
El segon lloc l’ocupa el trànsit, un altre clàssic dels Observatoris d’AR+I, mencionat pel 19,1% de la població, dos punts menys que en la primera onada de l’any. Tanca el podi la preocupació pels salaris, que registra un 18,2%.
EL 45% DELS LLOGUERS S'HAN FIRMAT FA MENYS DE TRES ANYS
Aquesta dada és especialment rellevant tenint en compte la diferència de preus entre lloguers nous i antics. Els arrendaments més recents –aquells amb menys d’un any de vigència– se situen, de mitjana, en 1.332 euros mensuals, mentre que els més antics –amb més de 10 anys– tenen un preu mitjà de 785 euros, una diferència de 550 euros. El responsable de sociologia d’AR+I, Joan Micó, va matisar que la desviació és especialment elevada entre els contractes nous (772 euros), fet que indica una gran dispersió de preus, tant per sobre com per sota de la mitjana.
L’habitatge continua sent el principal problema per a la societat. L’enquesta assenyala que fins a un 42% dels enquestats s’han vist afectats directament per les dificultats relacionades amb la vivenda, ja sigui a l’hora de trobar pis o de pagar el lloguer, la xifra més alta dels darrers cinc anys.
La pressió del mercat immobiliari es reflecteix també en els hàbits de recerca: el 17,7% de les persones que busquen pis declaren que ho fan a qualsevol parròquia, un increment notable respecte al 4,2% registrat el 2023. Fa només tres anys, la demanda es concentrava principalment a les parròquies centrals; avui s’estén a tot el territori, incloses Canillo, Ordino o Encamp. Tal com apunta Micó, aquesta dispersió respon al fet que “la gent busca on pot”, empesa per la manca d’oferta i l’augment continuat dels preus que allunya la gent del centre, on els preus són més elevats.