El rastre d’un paisatge agrícola que manté la vida dels topònims andorrans

La presència de topònims com Prat del Roure o Prada Casadet a la vall central va ser el testimoni d’un paisatge agrícola avui desaparegut. L’historiador David Mas va explicar, en declaracions a l’ANA, que aquests noms eren “toponímia fòssil”, vestigis d’una Andorra fortament vinculada a l’agricultura i la ramaderia fins a mitjan segle XX.

Mas va recordar que el territori es dividia entre camps de conreu i prats de dall per alimentar el bestiar, una estructura que es va capgirar amb la mecanització, la crisi de la ramaderia de mules i el pas a una economia de mercat. L’acord del 1940 amb les lleteries de la Seu d’Urgell va accelerar el canvi i va convertir molts camps en prades dedicades a la producció de llet.

Així, la toponímia actual reflectia aquell darrer paisatge agrícola, avui substituït per la urbanització. Segons Mas, el canvi va ser profund i va comportar una transformació total del valor de la terra, que va passar de ser productiu a ser principalment immobiliari, fet que sovint li genera “certa tristesa”.