NEGOCI HISTÒRIC
Últim Nadal a l’Indalo
La residència mantindrà una part dels serveis actuals, però sense el Joan Font i la Maite Noguera, els propietaris durant els darrers 43 anys, que es jubilen el febrer de l’any que ve.
Joan Font i Maite Noguera a la porta de l’establiment de Doctor Mitjavila.
Després de gairebé 43 anys al capdavant de la Residència Indalo, el Joan Font i la Maite Noguera es preparen per tancar una etapa vital marcada per la dedicació constant a un negoci que, amb el pas del temps, s’ha convertit en una extensió de la seva pròpia vida. “Vaig entrar per aquesta porta amb 27 anys”, va recordar el Joan, “i ara ja en faig gairebé 70”. Més de quatre dècades en què, com va dir ell mateix, “les hem vist de tots colors”, però sempre amb la sensació que feia una feina que li agradava.
“Després de 43 anys aixecant-me a la mateixa hora i fent el mateix cada dia, ara no sé com serà”
Font va arribar a Andorra a principis dels anys vuitanta després d’estudiar a Lleida. L’any 1983, coincidint amb el seu casament amb la Maite, van heretar plegats el projecte de l’Indalo. “Hem volgut criar els dos fills aquí i sempre treballant junts”, va explicar. Una convivència personal i laboral que no ha estat fàcil: “Treballar separat ja és complicat, però nosaltres hem estat 24 hores junts durant 43 anys”. Tot i les tensions inevitables del dia a dia, Font ho va relativitzar: “A la feina, a vegades tens enganxades, però quan s’ha acabat, s’ha acabat. És com un partit de futbol”.
El Joan Font i la Maite Noguera, propietaris de la Residència Indalo.
“Aquest Nadal serà una mica tristot, segur, perquè és l’últim Nadal de l’Indalo”
En els darrers 15 anys, la Residència Indalo va assumir un paper social més rellevant, acollint persones derivades de serveis socials. “Ens ho va proposar el Govern quan la feina estava molt fluixa, i vam haver d’agafar el que hi havia”, va explicar Font. Tot i ser conscient que darrere hi ha situacions difícils, va reconèixer que aquesta via els ha permès sobreviure: “Sort d’això, perquè cada vegada hi ha més gent que ho necessita i falten llits”. Malgrat tot, ell i la Maite van decidir posar punt final al projecte: “Ja n’hi ha prou. Jo ja en faig 70 i la Maite 65”.
L’Indalo ha estat també un espai de vida compartida, gairebé una família. “Tenim molts clients fixos de fa molts anys”, va explicar en Joan, que va assegurar que el que més trobarà a faltar serà “el dia a dia amb la gent”. Els dinars, les converses i fins i tot els dimecres de futbol amb amics formen part d’una rutina que s’acaba. “Després de 43 anys aixecant-me a la mateixa hora i fent el mateix cada dia, ara no sé com serà”, va confessar.
“De vegades tens enganxades, però quan s’ha acabat, punt final. És com un partit de futbol”
Un d’aquests clients fidels és el Josep Maria, que va arribar de jove al país i suma 23 anys vivint a la residència: “Sempre estaré agraït a la Maite i al Joan per la rebuda que em van fer. En el seu moment, no coneixia a ningú i tampoc coneixia gaire el país, i ara, en part gràcies a ells, en formo part com a andorrà”. El Josep Maria va destacar que l’indalo “ha sigut una segona família per a mi” i va recordar anècdotes d’aquestes més de dues dècades, “des de l’home anglès que va perdre una dent a l’ascensor i la buscàvem tots fins al que es deixava l’aigua de la banyera oberta i acabava sobresortint per la porta de l’habitació”.
En un to d’admiració, va destacar la gestió del Joan i la Maite: “S’estimen la residència i no és fàcil gestionar un negoci, que també és restaurant, quan tens condicionants i persones de sectors i condicions socials diverses”. Viu el tancament “amb resignació, però amb orgull” i trobarà a faltar “l’ambient distès” amb els altres residents. Sobre el seu futur, el Josep Maria va explicar que “actualment, l’habitatge està molt complicat pels preus i la relació amb els sous. Ningú ho té fàcil per trobar un pis, encara que portis 20 anys al país”.
Aquest Nadal serà especialment emotiu: l’últim a la residència després de més de quatre dècades celebrant-lo allà. “Sempre hem fet Nadal, Cap d’Any… sempre aquí”, va explicar el Joan. Tot i que ara el perfil de clients ha canviat, aquest any tornarà a rebre amics de Mallorca per acomiadar l’any. “Serà una mica tristot, segur, perquè és l’últim Nadal de l’Indalo”.
De cara a la jubilació, en Joan ho té clar: “És per descansar”. Sobretot, va dir, pensant en la Maite, que ha assumit la part més dura físicament. Mallorca, tranquil·litat i potser anar a buscar bolets són els únics plans. Pel que fa al futur del sector, va ser contundent: “Jo no ho aconsellaria a cap jove”. Amb el seu comiat, no només s’acaba un negoci, sinó tota una manera de viure i d’entendre l’hostaleria.