IMMIGRACIÓ

Concòrdia apunta a denegacions de reagrupament a causa de l’Entry/Exit

El grup va presentar una pregunta al Govern sobre aquesta qüestió dimecres

Núria Segués, consellera general de Concòrdia.

Núria Segués, consellera general de Concòrdia.Fernando Galindo

Pedro García
Publicat per
Pedro García
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Les conseqüències de la implementació prematura del nou sistema fronterer Entry/Exit (EES) van provocar que, d’un dia a un altre, Andorra exigís als extracomunitaris no haver superat el període de 90 dies dins l’espai Schengen per poder optar als permisos d’immigració. Dimecres, Concòrdia va presentar una demanda parlamentària per instar el Govern a aclarir el nombre de casos concrets de famílies que no han pogut dur a terme el reagrupament familiar per culpa, exclusivament, de l’Entry/Exit. Segons Núria Segués, consellera general de Concòrdia, ha arribat al si del partit l’existència de casos de famílies d’extracomunitaris afectades pel nou sistema i “ens ho han traslladat de persones que tenen contractes de llarga durada”. Segons la consellera general, el partit vol esbrinar quina és l’afectació concreta de l’Entry/Exit System “en el dia a dia de les persones extracomunitàries”.

“Ens ho han traslladat de persones que tenen contractes de llarga durada”
Núria Segués, Consellera general de Concòrdia

Divendres de la setmana passada, durant la compareixença al Consell General de la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, i la d’Afers Exteriors, Imma Tor, per explicar la situació de les negociacions de l’acord fronterer, tant amb la UE com amb els països veïns, Segués ja va preguntar per aquesta mateixa qüestió a Molné, i la ministra va respondre que “no hi havia constància de l’existència de cap cas”.

El grup va preguntar si el Govern preveu aplicar un règim transitori per als casos en què els sol·licitants complien els requisits econòmics abans de l’entrada en vigor del nou decret d’octubre, però que ara veuen denegats els seus expedients. També va demanar saber com s’actuarà davant la situació administrativa irregular de menors que han superat el límit d’estada a l’espai Schengen, tot i que els seus progenitors disposen d’autorització de residència i treball vigent.

A més, Segués va sol·licitar saber quants menors es troben en aquesta situació, si hi ha hagut un canvi en la interpretació administrativa de les estades i quin és el balanç dels expedients de reagrupament resolts el 2025, detallant els motius de les denegacions.

Des de les associacions, Creu Roja va negar ser coneixedora de cap cas i va assegurar que els expedients d’aquest tipus es redirigeixen a Afers Socials. Per la seva banda, des de Càritas tampoc van poder confirmar els casos, però van deixar la porta oberta al fet que realment es puguin produir aquestes situacions en famílies que “ni tan sols fan la demanda perquè saben que segurament se’ls denegarà”.

tracking