REPORTATGE
Festes amb la cadira buida
La soledat no desitjada es fa més visible durant les festes a través del dol, l’aïllament i la manca de xarxa social al Principat
Un vianant protegint-se de la neu.
El Nadal és temps de retrobaments i celebració, però també pot esdevenir un amplificador de la soledat no desitjada, una realitat social que es fa especialment visible durant aquestes dates. El passat 16 de desembre, dia contra la soledat no desitjada, va posar el focus en una problemàtica que afecta persones de totes les edats al país, especialment aquelles que han patit una pèrdua recent o viuen sense xarxa familiar.
“La gent que ha perdut algú odia les festes de Nadal”, afirma Rosa Galobardes, presidenta de l’associació Marc GG, que acompanya persones en el dol. Va perdre el fill fa 14 anys i recorda uns primers Nadals marcats per una soledat profunda: “La cadira buida pesa molt. Sembla que sigui obligatori celebrar-ho tot quan, per dins, no tens forces”. A l’entitat defensen no forçar emocions: “Cadascú ha de viure aquestes dates com li surti del cor”. Els grups de dol esdevenen un espai clau per combatre l’aïllament. “Compartim el dolor, però també el riure. Veure que altres han passat pel mateix i tiren endavant dona esperança”, explica Galobardes. Aquest Nadal, el grup farà un sopar conjunt per “brindar pels que no hi són”.
Càritas afirma que és un fenomen creixent vinculat als canvis socials
Marta Nieto va quedar vídua amb 40 anys i una filla petita. El primer Nadal va ser especialment dur, però el va celebrar per la filla. Amb els anys, ha recuperat la il·lusió, tot i que Cap d’Any continua sent el moment més difícil: “És com un recordatori d’un any més sense ell”. El seu missatge és clar: “No s’ha de forçar res. Cada dol té el seu ritme”. Sonia Sudria, vídua després d’un procés llarg de malaltia, explica que el primer Nadal va viure’l amb rebuig a tot el que fos celebració. Avui defensa afrontar les dates: “Fugir no canvia res. Cal donar espai a les emocions i permetre’s també moments de felicitat, sense culpa”.
Des de la Creu Roja Andorrana, Carine Leclerc explica que durant el Nadal reforcen l’acompanyament amb dinars, trucades, visites i activitats comunitàries. “La soledat no desitjada no és estar sol, és sentir-se sol sense voler-ho, i té un impacte greu en la salut emocional”. Càritas Andorra defensa que “s’ha de considerar una problemàtica global i la resposta ha de ser també comunitària”. Perquè, quan passen les festes, “la cadira continua buida”.