REPORTATGE
La conquesta del cel
Gerardo Balsa exposa la batalla aèria lliurada durant els anys de Guerra Civil espanyola en la trilogia ‘La sombra del cóndor’
Gerardo Balsa al seu estudi.
Dos personatges, Dieter von Moltlke, aristòcrata alemany que forma part de la Força Aèria alemanya, la Luftwaffe, i Pedro Goya, un obrer madrileny, anarquista i republicà, amb ganes de provar-se com a pilot en combat, són els principals conductors de la trilogia La sombra del cóndor, escrita per Gerardo Balsa i present al Saló del Còmic de la Massana d’enguany.
“Va haver-hi excessos a les dues bandes, però en el franquisme, la crueltat estava sistematitzada”
Una trilogia que va sortir a la llum gràcies a la tenacitat de Balsa: “Després d’escriure el primer volum va venir la pandèmia i l’editor francès va tancar. Vaig haver de trobar-ne un altre amb la dificultat que ningú volia continuar a partir del segon tom”. Tot i així, va aconseguir publicar-la i va arribar a les mans dels lectors sense passar desapercebuda. “Al principi va resultar controvertida, fins i tot va causar enuig en certs àmbits. Volien trobar una imparcialitat que jo no tinc”, afirma l’autor.
“Espanya tenia una indústria aeronàutica incipient gens menyspreable”
L’escriptor assegura que sempre es parla que a la Guerra Civil espanyola les dues bandes enfrontades, republicans i franquistes, van cometre excessos: “Es tracta de posar un vel per igualar els dos costats, però en realitat, el que en diem excessos franquistes, afusellaments, bombardejos indiscriminats, etc. eren ordres que baixaven directament de Franco. No eren excessos, era una estratègia, una crueltat sistematitzada. Els republicans també es van excedir, van cremar esglésies i executar sacerdots, cert, però no ho feien com una ordre del govern de la República”, conclou Balsa.
Més enllà de la controvèrsia, l’autor destaca l’extensa documentació que va haver de realitzar per dur a terme el grafisme de l’obra. Fonts com l’Atlas ilustrado de la aviación de la Guerra Civil española, de l’editorial Susaeta, o Yo fui piloto de caza rojo, de Francisco Tarazona, així com testimonis directes de pilots espanyols li van servir per arribar als detalls de la vida quotidiana dels combatents aeris. “Vaig gaudir especialment dibuixant els avions i rescatant-ne alguns de l’oblit”, explica Balsa. Segons el dibuixant, Espanya tenia una indústria aeronàutica incipient amb un potencial interessant. “Es feia amb molt d’esforç i amb una qualitat gens menyspreable, d’aquí avions com el Breguet XIX o el Nieuport-Delage NiD 52. També em va agradar dibuixar el Mosca o el Chato, avions poc coneguts i mítics a la Guerra Civil”, apunta.
La guerra del cel, però, segons l’escriptor, estava desigualada: “La banda franquista sempre va tenir més poder aeri”. Balsa indica que va haver-hi petits moments, com a l’octubre del 36, quan van arribar els caces de fabricació soviètica, que els franquistes es van veure en problemes, “però amb l’aportació italiana, realment el poder aeri estava desbalancejat”. Això, per a Balsa, s’acaba traduint en un esperit de sacrifici per part del bàndol republicà: “Actuaven de forma desinteressada, posaven en risc la vida sabent que no obtindrien res”.