ARBRES DEL TARTER
L’‘engany’ als hereus de Repostería Martínez
Un espanyol sense cap experiència en el sector va ser proposat com a promotor
Imatge de promoció del complex urbanístic.
Els hereus de Repostería Martínez, família fundadora del grup de rebosteria que porta el seu nom –comprat per Bimbo–, encara es fan creus que els seus advocats de confiança els recomanessin confiar milions d’euros a un promotor immobiliari sense trajectòria coneguda. Alberto Fernández, exmilitar i desconegut en el sector, va ser presentat l’any 2021 com l’home que lideraria una promoció de 45 pisos al Tarter. El projecte es va articular a través d’un contracte complex que prometia rendiments milionaris. Ara, però, una querella presentada davant el jutjat d’instrucció de Madrid ha posat al descobert que Fernández no era només el promotor, sinó soci directe dels tres advocats que gestionaven el patrimoni de la família. “És una estafa disfressada d’assessorament jurídic. Un frau intern, executat des de dins del despatx”, assegura l’advocat Lucas Fernández de Bobadilla, que firma la querella.
“És que no era un conflicte d’interessos: els advocats eren literalment l’altra part del contracte”
El text judicial no deixa marge al dubte: la societat Altavista, que va rebre 31 milions d’euros d’Inversiones Montellano (la societat familiar dels Martínez), estava participada al 50% per Alberto Fernández i al 50% per societats controlades pels advocats José Antonio García-Cruces, Manuel Corcelles i Alejandro Alvargonzález. La família, que no té formació empresarial ni jurídica, havia delegat la presa de decisions en aquests tres professionals. “No era un conflicte d’interessos. Era pitjor. Els advocats eren l’altra part del contracte”, denuncia Fernández de Bobadilla.
El projecte, conegut com Arbres del Tarter I, estipulava que en 26 mesos s’havien de vendre tots els pisos i retornar 41 milions a la societat inversora. Però l’obra no es va acabar fins un any més tard i només es van vendre 11 habitatges. Davant d’aquest escenari, els advocats van proposar una fórmula que la querella qualifica de “rocambolesca”: una dació en pagament per la qual Altavista es quedava 14 pisos valorats en més de 20 milions d’euros, mentre que Montellano en rebia 10. El problema és que, segons els querellants, els preus van ser inflats artificialment per simular que la família recuperava el que havia invertit. “Van doblar el preu del metre quadrat per justificar que tot quadrava i poder quedar-se amb la meitat de la promoció”, explica l’advocat.
Una de les peces clau és el paper d’Alberto Fernández, que actuava com a promotor visible, però que, segons la querella, era un home de palla dels advocats. “Era un instrument. Ell firmava els contractes, però qui es beneficiava eren els lletrats. Controlaven les societats, el flux de diners i fins i tot les vendes”, relata Fernández de Bobadilla. En una operació especialment reveladora, Fernández i Corcelles van constituir una societat conjunta, Promociones Villacor, amb la qual van adquirir els locals comercials de la promoció a un preu inferior al cost de construcció. “Literalment, es venien a si mateixos els actius més valuosos del projecte. I ni tan sols pagaven. Alguns contractes només incloïen el 10% del preu i la resta ni tan sols s’abonava”, denuncia la defensa.
A tot això s’hi suma la descoberta que la família no havia estat informada de cap d’aquestes participacions. Quan el frau va esclatar, l’abril passat, els advocats van vendre de pressa les seves accions a Altavista. Però el registre mercantil d’Andorra i la documentació aportada a la querella acrediten que, fins aleshores, controlaven directament el promotor. “Són ells qui havien triat l’Alberto. No tenia cap experiència, però sí un paper. Era l’escut perfecte”, apunta l’advocat querellant.
Actualment, el Tribunal Superior ha desestimat les pretensions de Fernández de recuperar la propietat dels pisos. La societat andorrana Entre 4, filial de Montellano, ha recuperat el control de la promoció i està procedint a vendre els habitatges per recuperar el capital. La querella segueix el seu curs a Madrid, amb peticions de mesures cautelars per evitar la despatrimonialització.
Per Fernández de Bobadilla, la magnitud del cas supera tot el que havia viscut abans: “Mai havia vist una barbaritat tan gran. Tot el que firmava la família estava pensat per beneficiar la part contrària. I la part contrària era el seu propi despatx.”