SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR
Un any ferm menys per trastorns mentals
Rebaixa de la pena a tres anys a la dona que va agredir la parella amb una fulla d’afaitar
Façana de la seu de la Justícia.
El Tribunal Superior ha estimat parcialment el recurs d’apel·lació presentat per la defensa de la dona condemnada per haver agredit la seva exparella amb una fulla d’afaitar en un aparthotel d’Encamp, i li ha rebaixat la pena imposada en primera instància.
En una sentència anterior, Corts havia condemnat l’acusada a cinc anys de presó, dels quals quatre eren ferms i un condicional, a més del seguiment d’un tractament mèdic per a les patologies, després de reconèixer-la culpable d’homicidi en grau de temptativa.
El Superior considera clau el seguiment psiquiàtric de la dona
Ara, el Superior ha fixat una pena de tres anys ferms i un de condicional, amb sotmetiment a seguiment psiquiàtric i possibilitat d’internament com a mesura de tractament, atenent els trastorns mentals de l’acusada com a element rellevant en l’aplicació de la pena. La condemna queda suspesa per un període de quatre anys sempre que la dona compleixi les condicions imposades.
Segons la resolució judicial, tot i que l’acusada ha de ser considerada responsable dels fets, els trastorns mentals van ser un factor que va conduir el tribunal a aplicar una excloent incompleta de la pena, ajustant així el càlcul punible lògic respecte a les circumstàncies personals que van envoltar l’agressió.
Els fets es remunten a l’octubre de l’any passat, quan la víctima va resultar greument ferida al coll després de ser atacada amb una fulla d’afaitar, de la qual va resultar una ferida de considerables dimensions que, segons els forenses, “va estar a escassos mil·límetres de posar en perill la seva vida”. En aquella causa, la defensa havia argumentat que els trastorns psicològics de la dona i un episodi de descompensació mental afectaven la seva capacitat de control dels actes, i havia reclamat l’exempció o una qualificació menys greu dels fets.
Amb aquesta resolució, el Tribunal Superior ha introduït canvis en la pena respecte a la primera instància, reduint l’estada obligatòria en presó ferma, però mantenint l’èmfasi en el tractament psiquiàtric com a part essencial de la resposta judicial al cas.
El tribunal ha remarcat la gravetat objectiva de l’agressió i el risc vital que va comportar per a la víctima, però ha considerat que la resposta penal havia de combinar el càstig amb una finalitat terapèutica, atenent parcialment el recurs de la defensa en tenir en compte la situació personal i mèdica de l’acusada, amb l’objectiu de prevenir la reincidència i garantir la seguretat de les parts implicades.