Més mans que missatges

“Sentiu-vos a casa vostra. Aquest Palau existeix per al servei del poble andorrà”, clamava una de les sentències llegides pel Copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano Pentinat, durant la introducció del seu primer discurs de Nadal en el càrrec. I, en efecte, potser motivat per aquest mateix factor, el Palau episcopal de la Seu d’Urgell va viure un ple total amb cues que gairebé arribaven al pati interior, travessant les escales, i amb un públic assistent que va haver d’estrènyer-se el cinturó per seguir i mantenir una fila que, en alguns moments, semblava que no s’acabava, i que incorporava certs punts tensionats, com l’arribada al guarda-roba, on moltes persones abandonaven la cua en un acte d’incertesa sense saber si, en tornar, el seu lloc seguiria disponible, o el moment just abans d’accedir a saludar el Copríncep, amb una porta estreta que deixava entreveure el propòsit final, però que eternitzava aquells darrers instants. Tot, al cap i a la fi, amb l’objectiu de poder arribar al moment honorífic de poder estrènyer la mà de Josep-Lluís Serrano Pentinat, juntament amb la fotografia protocol·lària dels mitjans gràfics, i accedir, posteriorment, a la sala on pronunciaria el discurs.

Esperes de gairebé una hora per poder escoltar el discurs

“Senyores i senyors, sigueu tots benvinguts.” Les primeres autoritats a accedir-hi van haver d’esperar al tomb d’una hora fins que, finalment, el Copríncep episcopal va realitzar el seu discurs. Unes paraules que es van viure amb atenció i solemnitat, i que, més enllà del missatge nadalenc propi de les dates, no van remoure cap temàtica candent. Tot i que el silenci o, en aquest cas, l’omissió, sempre són, també, un altre tipus de resposta.

“Malgrat les incerteses, els conflictes i les tragèdies que viu el món, l’estrella de Nadal ens diu que és possible i que cal anar endavant en el nostre treball i esforç.” Amb el discurs acabat, el Cor de Cambra d’Andorra va interpretar tres cançons nadalenques per clausurar l’acte i, finalment, va cantar l’himne del Principat, que va cloure amb un: “Visca Andorra!” unànime.