Els lloguers es prorrogaran entre un i cinc anys si no hi ha acord previ

Els contractes de lloguer d’habitatges de residència habitual signats entre el 2013 i el 2021 s’allargaran de manera automàtica si el propietari i el llogater no arriben a un acord per renovar-los. És el punt més rellevant de l’esborrany de llei sobre el règim jurídic dels arrendaments per al període 2027-2032, al qual ha tingut accés el Diari d’Andorra. El text fixa unes pròrrogues obligatòries que oscil·len entre un i cinc anys, en funció de l’any de signatura del contracte, amb l’objectiu de garantir estabilitat als inquilins durant el procés de descongelació.

Els contractes més antics, formalitzats el 2013 i el 2014, es mantindran vigents fins al 2028. Els signats el 2015 i el 2016 quedaran prorrogats fins al 2029, i els del 2017 i 2018 s’estendran fins al 2030. Els acordats durant el 2019 i el 2020 s’allargaran fins al 2031, i els del 2021 es podran mantenir fins al 2032. En tots aquests casos, si no hi ha un pacte entre les parts, la llei obligarà a continuar el contracte durant aquest període. Els firmats el 2012 o abans no tindran cap pròrroga forçosa i es podran extingir o renovar lliurement.

25% és la pujada màxima per als arrendaments més barats

Durant aquest període, la renda del lloguer només es podrà revisar si al contracte original ja s’havia previst aquesta possibilitat. I en cas que estigui pactada, la revisió es farà exclusivament d’acord amb la variació anual de l’IPC, sense cap altre increment.

Aquest sistema de pròrrogues automàtiques i limitacions de preu és un dels punts que més debat estan generant durant les reunions del Govern amb el grup parlamentari que li dona suport. Una de les possibilitats que es planteja és escurçar el període de descongelació i fixar-ne la durada màxima en tres anys, de manera que el procés finalitzaria el 2029 i no el 2032, com recull l’actual esborrany.

A més de regular les pròrrogues, la llei també estableix un sistema de topalls per limitar les pujades dels lloguers en cas de renovació o nova contractació. La norma especifica que, per poder aplicar un increment, el nou contracte haurà de tenir una durada mínima de cinc anys i podrà ser signat amb la mateixa persona arrendatària o amb una de nova. En aquests casos, s’aplicarà una fórmula d’augment progressiva, en funció del preu per metre quadrat del lloguer.

Els habitatges que tenen un preu de fins a vuit euros per metre quadrat podran experimentar una pujada màxima del 25%, que es repartirà en increments del 5% anual més l’IPC. Si el preu se situa entre 8 i 9 euros, l’augment total serà del 20%, amb un 4% per any. Per als lloguers d’entre 9 i 10 euros, el topall és del 10%, amb un 2% anual. Els habitatges que es lloguen entre 10 i 12 euros només es podran apujar un 5%, a raó d’un 1% cada any. I per als que superin els 12 euros per metre quadrat, no es permetrà cap pujada més enllà de l’IPC.

El sistema vol evitar increments sobtats i tallar d’arrel pràctiques abusives, com ara l’expulsió de llogaters per tornar a posar el pis al mercat a un preu molt més alt. La fórmula és igual tant si el contracte es manté amb el mateix inquilí com si se’n busca un de nou. A més, els increments no es podran aplicar de cop, sinó que caldrà repartir-los de manera lineal durant els cinc anys de durada del contracte.

Excepcions

La norma fixa excepcions. No s’aplicaran ni les pròrrogues obligatòries ni els límits d’augment als habitatges amb una superfície igual o superior a 150 metres quadrats, als que tinguin una renda mensual superior als 2.500 euros (excloent aparcament, trasters i subministraments), ni als habitatges unifamiliars.