Una inversió de luxe al Tarter deriva en una baralla judicial entre socis

El projecte prometia 15 milions de benefici però acaba als tribunals

El projecte, valorat en 47 milions d’euros, inclou 45 pisos, quatre locals comercials i 69 places d’aparcament. Els impulsors calculaven que en un termini de tres mesos estaria tot venut i amb un benefici net superior als 15 milions. Però els càlculs no es van complir. Els habitatges no es van poder escripturar, el conflicte va escalar i la família espanyola va acabar presentant una querella penal al jutjat d’instrucció número 52 de Madrid.

Els habitatges, venuts parcialment, estan atrapats per la disputa

Per fer aquesta inversió, els Martínez van utilitzar la seva societat patrimonial Inversiones Montellano SL, una empresa creada per gestionar la seva herència després de la venda del negoci de brioixeria. A Andorra, es van establir a través d’Entre 4 SLU, de la qual són socis únics i on Clara Isabel Martínez, una de les filles, figura com a administradora. Per la seva banda, el soci resident a Andorra va actuar mitjançant Residencial Altavista SLU, de la qual n’és administrador únic i soci únic, segons consta al registre.

La versió de la família és que han estat víctimes d’una estafa planificada pels seus assessors legals, que els haurien induït a signar contractes de promoció delegada amb persones de la seva confiança, entre les quals Alberto Fernández, per canalitzar operacions que suposadament acabaven beneficiant els assessors i no pas la família. Afirmen que s’han perdut més de 50 milions d’euros en operacions que inclouen dues promocions a Andorra i una a Marbella, i que tot es va fer ocultant informació clau.

Però des de la defensa d’Alberto Fernández es nega amb contundència qualsevol irregularitat. Segons fonts pròximes a la seva posició, “el client va fer tota l’obra, tenia poders per vendre els pisos, però els diners dels pagaments anticipats els cobrava la família”. Expliquen que molts dels habitatges ja tenien contractes de compravenda signats amb pagaments inicials que arribaven fins al 50% del valor del pis. Però en el moment de completar les operacions i fer les escriptures, els poders del promotor van ser revocats per la família, fet que va bloquejar tot el procés. “Els diners els han cobrat ells, no s’ha escripturat perquè no han volgut”, afirmen.

A més, destaquen que hi havia un acord formal i signat que establia que, en cas que alguns pisos no es venguessin, es repartirien entre les dues parts per compensar les aportacions de cadascuna i recuperar les inversions amb un interès del 20%. Segons aquesta versió, la família ja havia recuperat bona part dels diners, i el projecte estava gairebé finalitzat i pendent només de certificacions tècniques. Consideren que la querella penal a Madrid i la pressió mediàtica són una estratègia per evitar pagar allò que li correspon a Fernández, i una resposta judicial a la querella civil presentada prèviament per Fernández.

El cas ha provocat un autèntic terrabastall també fora dels jutjats. Una entrevista a Alberto Fernández publicada al web d’Abast Global, on parlava de la promoció com a cas d’èxit, ha estat eliminada d’internet. L’enllaç de la web residencialaltavista.ad, que abans redirigia a altavistaglobalgroup.com, també ha deixat de funcionar. Aquesta entrevista –en què Fernández defensava que a l’hora d’invertir en immobles cal buscar “la rendibilitat, la revaloració i el rescat”– presentava Arbres del Tarter com una promoció d’alta qualitat pensada per a clients exigents. La seva desaparició, juntament amb l’apagada digital de les webs vinculades al projecte, ha generat més dubtes i especulacions sobre l’evolució del cas.

Bloqueig

Mentrestant, el projecte Arbres del Tarter es troba parcialment bloquejat. Alguns compradors que van fer pagaments a compte no poden escripturar els pisos, mentre altres habitatges estan pendents de saber a qui pertanyen dins el repartiment pactat. El litigi no tan sols té dimensions civils a Andorra, sinó també penals a Espanya. La defensa de Fernández considera que tot és una maniobra per evitar complir les obligacions firmades: “Quan nosaltres vam reclamar el que ens corresponia, ells van contraatacar amb una querella.”

El que havia de ser una inversió segura, ràpida i rendible ha acabat en un camp de batalla entre una família rica i un promotor que assegura haver complert. L’edifici és construït, però el conflicte continua obert. I els habitatges més exclusius del Tarter, que podien superar el milió d’euros cadascun, han passat de ser una oportunitat de negoci a ser el símbol d’una ruptura amarga que haurà de resoldre la justícia.