REPORTATGE
‘El Nadal en un gest’
Pasqualina Gaultier porta tres anys fent de casa seva un parc nadalenc obert a tothom amb l’únic objectiu de fer feliços els visitants.
La creadora en un dels ambients nadalencs elaborats a casa seva.
“Hi ha un infant que ve cada dia amb el seu pare per saludar un ninot elf que parla. Té vuit anys. Una nena té la mare malalta i li vam fer un obsequi especial. Aquell dia se li va il·luminar la cara. Una parella d’avis enamorats van acaronar-se davant la llar de foc que vam construir. Tot això simplement és bo”, reflexiona la Pasqualina Gaultier. És italiana i va arribar a Andorra fa tres anys. Des de llavors, cada Nadal transforma el jardí de casa, seva situat a Escàs, en un parc temàtic amb diferents escenes nadalenques, en un gest d’agraïment al país per la bona acollida i sense cap més desig que fer prevaldre aquell esperit que hem anat perdent. Tothom qui vulgui pot anar a visitar-ho, “sempre que respectin l’entorn”, apunta Gaultier. Està obert tots els dies de 18 a 22 h fins al 9 de gener. De fet, és tan popular que les escoles de la Massana hi porten els infants de visita.
“No tinc pretensions, només agraïment als que m’envolten”
La comesa no és atzarosa, la Pasqualina organitzava tot tipus d’esdeveniments a Calàbria i d’aquí la qualitat dels ambients que crea, enguany són sis, organitzats al llarg del jardí fins a la porta que dona accés a la vivenda. El més sorprenent d’ells sens dubte, un trenet que avança per tot tipus de recreacions. Engega en el que és un paratge de dinosaures i animals marins que representen l’inici de la vida i acaba en un poblet nevat que representa Andorra. En tots els ambients, a més, Pasqualina ha establert espais per seure i gaudir: “Vull que la gent desconnecti per un moment de tots els problemes, que hi trobi un lloc ple de pau i acollidor”.
Per a ella no ha estat un any fàcil, el seu marit va patir un ictus al maig i va haver d’ingressar a l’Hospital de Meritxell. Ara torna a ser a casa i se sent agraïda per tota la tasca que ha fet l’equip mèdic. És així com en aquesta edició ha fet una passa més enllà, ha parlat amb la direcció de l’hospital i Govern i ha obert la possibilitat de fer donatius que aniran destinats a l’Hospital de Meritxell, que els invertirà en els infants amb malalties mentals que fan rehabilitació. I tot això, per què ho fa?, és la pregunta que un té al cap. Es defineix com “creient però realista” i afirma que el que vol és recuperar aquells valors del Nadal com l’esperança i la il·lusió dels infants, que han quedat soterrats per un consumisme desmesurat. “No tinc pretensions, només agraïment a tots els que m’envolten i l’únic amb què ho puc retornar és amb el que sé fer”, afirma. Qui sap, potser com en aquella pel·lícula aconsegueix que aquest gest desinteressat en generi un altre.