Hilton obrirà en una de les torres

L’oferta d’hotels exclusius farà un nou pas endavant amb l’obertura d’un establiment de la cadena de luxe Hilton en una de les tres torres que es construiran a la zona del Clot d’Emprivat d’Escaldes, on hi havia el parc i l’aparcament de Nacions Unides. La iniciativa arriba de la mà del grup hoteler familiar que lidera Josep Batalla, el fundador del holding Besthotels –cinquena companyia del sector a Espanya i primera de Catalunya– amb una quarantena d’establiments repartits entre el país veí (37), Punta Cana (2 i dos més a punt de ser una realitat) i un al país, l’Andorra Center. Batalla és l’artífex de dos de les tres torres que es construiran (amb Josep Maria Civil de supervisor de les obres), la segona de les quals es destinarà a habitatges. La tercera en discòrdia té Reyna al capdavant i tenen punts de confluència en dos aspectes. En primer lloc, a l’hora de preparar el terreny per construir el pàrquing de 132 places cobertes que han de donar al comú a canvi de la cessió obligatòria establerta al Pla d’urbanisme i els permisos d’obres pertinents, per un valor global de prop de sis milions d’euros. Uns treballs que van començar a principis de mes i ja estaria tot a punt per iniciar la construcció dels edificis a principis de l’any vinent. El segon és que coincideixen en la voluntat de fer de la zona un conjunt visualment harmònic, per la qual cosa les torres compartiran estil en forma piramidal amb una volumetria variable fins a un màxim de vint pisos d’alçada. La durada de les obres serà d’uns 36 mesos aproximadament, al voltant de 14 per als fonaments i de 20 per elevar les noves construccions, amb un cost total per edifici de vint plantes, que rondaria la trentena de milions d’euros. L’aposta d’obrir el primer hotel Hilton a Andorra suposarà un salt qualitatiu a l’hora de posicionar al país com a destinació d’exclusivitat, una aspiració dels agents implicats en la promoció turística que dissenyen polítiques encaminades a canviar la percepció del Principat com a destinació, i buscar més qualitat que quantitat. Ara bé, tot això passa perquè els serveis paral·lels i les comunicacions estiguin a l’altura del que demanda aquest tipus de client. Hilton és una de les cadenes més grans i més reconegudes d’àmbit mundial amb més de 9.000 establiments amb 1,3 milions d’habitacions repartit entre més de 140 països. L’estratègia d’expansió combina propietats directes amb franquícies, que seria el tipus de format escollit per aterrar a Andorra.

Edificis i solars propis

La decisió de Batalla d’instal·lar el Hilton en un solar i edifici propi no és casual: forma part del model de negoci del grup, que opta de sempre per construir els complexos turístics en espais prèviament adquirits, cosa que els ha permès acumular un patrimoni que supera els mil milions d’euros. Igual que inverteix cada exercici per renovar els hotels i apujar-los de categoria i ara dels 40 només dos són de tres estrelles, amb la majoria de quatre i els de Punta Cana i un de Tenerife, de cinc. La companyia va néixer als anys 80 del segle passat i centra l’oferta en zones de platja arreu del territori espanyol, sense deixar de banda Barcelona i Madrid. L’estratègia passa per seguir creixent i ara ha centrat els esforços a la República Dominicana amb nous establiments de cinc estrelles. El 2023 va obtenir uns ingressos de 242 milions amb uns beneficis de 22, amb la qual cosa va superar la facturació d’abans de la pandèmia.

El comú? quin comú?

La construcció de les tres noves torres al Clot d’Emprivat no s’ha escapat de la picabaralla política entre els actuals i els anteriors gestors de la parròquia. En un exercici que no deixa en bon lloc la política i si el cinisme, s’expulsen les responsabilitats de les decisions que van prendre o que podrien haver pres. El d’abans perquè van donar llum verda als edificis d’alçada i els segons perquè tenien les eines per modificar la volumetria si així ho creien convenient. Però no s’ha fet res, a banda de repartir culpes, donar explicacions puerils i postular-se com a salvadors. Potser perquè els principals ingressos comunals venen de la construcció?