CULPAT PER L'AFER GAO PING

Un condemnat pel cas BPA denuncia un judici viciat per vincles i ingerències

Assegura que el cas va girar sobre proves contaminades i relacions incompatibles

Moment de la lectura de les condemnes.

Moment de la lectura de les condemnes.Fernando Galindo

Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

Un alt exdirectiu condemnat en la causa primera de BPA a sis anys de presó i a una multa de 12 milions d’euros, ha interposat un recurs d’apel·lació davant el Tribunal Superior. L’escrit demana l’anul·lació del judici i la repetició amb un tribunal nou per vulneració de drets fonamentals, especialment el dret a un tribunal imparcial.

Un dels punts centrals és la denúncia de vincles extraprocessals entre la batlle instructora, membres del tribunal i la fiscalia. Segons el document, la batlle que va instruir la causa, Canòlic Mingorance, hauria viatjat conjuntament amb el fiscal general, Alfons Alberca, a diversos països –com Panamà, Perú, Madrid o Vigo– mentre el judici encara estava en curs. S’indica que tots dos haurien coincidit en fòrums sobre blanqueig de capitals, fet que, segons la defensa, compromet l’aparença d’imparcialitat.

El recurs qüestiona la imparcialitat per viatges conjunts i treballs compartits

A més, es detalla que Mingorance va col·laborar amb un fiscal implicat en el cas, Borja Aguado, en la redacció d’una guia tècnica sobre persecució del delicte de blanqueig. Aquest document, encarregat per una iniciativa europea (I-Crime), forma part del material que la defensa utilitza per mostrar la “connivència institucional” entre els instructors i els acusadors públics.

El recurs remarca que Mingorance va col·laborar com a experta amb el Moneyval, que al llarg dels anys ha emès informes pressionant Andorra per augmentar el nombre de condemnes per blanqueig. Aquesta connexió, exposada per la mateixa batlle en la seva tesi doctoral, és considerada un conflicte d’interès per la defensa, que sosté que “una jutge vinculada a un organisme que reclama condemnes no pot garantir neutralitat en un cas com aquest”.

En paral·lel, s’assenyala que diversos membres del tribunal que va dictar la sentència ja havien intervingut en decisions prèvies sobre el cas o havien estat recusats anteriorment. Un dels magistrats, Josep Maria Pijuan, va ser finalment apartat per manca d’imparcialitat, però el recurs critica que durant setmanes el tribunal va continuar deliberant sota la seva presidència. També es denuncia que no hi havia prou magistrats desvinculats del cas per formar una sala completament renovada, fet que, segons la defensa, hauria d’haver impedit la celebració del judici.

En l’àmbit provatori, la defensa posa el focus en el que considera un origen il·lícit de tota la causa. Segons l’apel·lació, la investigació contra BPA es va iniciar a partir d’una nota del FinCEN que hauria estat emesa a partir d’informació manipulada per autoritats espanyoles. Aquesta teoria es basa en la declaració com a testimoni de l’excomissari José Manuel Villarejo, que va assegurar davant la Batllia que l’Estat espanyol va pressionar la direcció de BPA per obtenir dades sobre polítics catalans, i en no aconseguir-les, va “cuinar” informes falsos per provocar la reacció dels EUA.

Aquesta nota –segons la defensa– és la “notícia criminis” de la causa i, per tant, si el seu origen és irregular, contamina tot el procediment. El recurs invoca el principi jurídic dels “fruits de l’arbre enverinat”, que estableix que cap prova derivada d’una obtenció il·legal pot ser vàlida. “Si l’arrel és tòxica, tot el que se’n deriva també ho és”, afirma l’escrit.

Blanqueig

Pel que fa al paper de l’exdirectiu, el recurs sosté que no es va demostrar que participés activament en cap operació de blanqueig i que la seva condemna es fonamenta en deduccions per la seva posició jeràrquica dins el banc. L’acusació va sostenir que va actuar en tàndem amb la cap de complimient normatiu i que va ignorar senyals d’alerta, però la defensa rebutja que això constitueixi un delicte. També es critica l’ús del concepte d’”ignorància deliberada”, amb què el tribunal va justificar la seva responsabilitat penal tot i admetre que no tenia coneixement directe.

El recurs sol·licita que cap dels magistrats que han participat en el cas intervingui en la nova revisió. La defensa considera que s’ha vulnerat el dret a un procés equitatiu i que la sentència es va dictar amb una clara contaminació de l’òrgan judicial.

tracking