Testament de nit i a l’UCI

Quan va morir l’últim membre directe d’una família andorrana, a mitjan juny del 2020, no només s’apagava una vida marcada pel silenci i un cert patrimoni acumulat amb els anys. També s’obria una disputa que ha acabat convertint-se en una lluita legal de fons, amb l’herència com a centre de gravetat. El Tribunal Constitucional ha decidit no admetre a tràmit el recurs d’una dona que sostenia que el testament que deixava fora la seva branca familiar es va fer en condicions dubtoses i sota influències poc clares.

Segons consta als escrits judicials, el testament es va signar a les 23.00 h en una habitació de l’hospital, mentre el testador es trobava ingressat a la unitat de cures pal·liatives i rebia dosis elevades de morfina. El document es va formalitzar només quinze dies abans de la seva mort. La recurrent sostenia que en aquell moment el seu parent no tenia capacitat suficient per prendre una decisió d’aquesta magnitud, i que tampoc es van complir determinats requisits formals, com ara la presència d’inicials a cada pàgina del testament o la imparcialitat dels testimonis.

La querella es va dirigir contra la persona designada com a hereva, la notària i dues de les persones que van presenciar l’acte. La dona defensava que el procés s’havia arxivat de forma precipitada, sense que s’haguessin practicat proves com una anàlisi grafològica de la signatura, una declaració del personal mèdic o una investigació més àmplia sobre el context en què es va fer el testament. Argumentava que hi havia prou indicis per qüestionar la validesa d’un document que alterava completament la línia successòria esperada dins de la família.

Però ni la Batllia ni el Tribunal de Corts van considerar que hi hagués motius per obrir una investigació més àmplia. Van considerar provat que el testament estava degudament signat, que el testador mantenia la capacitat necessària, i que les persones que van intervenir en l’acte van actuar amb plena legalitat. L’arxivament va quedar ferm a l’inici de setembre del 2025.

L’últim intent de reobrir el cas ha acabat al Constitucional, que ha rebutjat el recurs per manca manifesta de contingut constitucional. Recorda que el seu paper no és revisar fets ni actuar com a tribunal de tercera instància, sinó garantir els drets fonamentals.

Amb aquesta resolució, es posa punt final a un litigi on el conflicte familiar s’ha fet visible als tribunals. El testament, signat una nit a l’hospital, ha acabat decidint el futur d’un patrimoni i separant, de forma irreversible, el que quedava d’una família.