EL RELLEU AL CONSTITUCIONAL
Neguit polític pel nou jutge del TC
Els grups parlamentaris qüestionen el perfil ideològic i la manca de vinculació amb Andorra de Víctor Torre de Silva
El nou magistrat de Constitucional, Víctor Torre de Silva López de Letona.
El nomenament de Víctor Torre de Silva i López de Letona com a nou magistrat del Tribunal Constitucional per part del Copríncep episcopal, Josep-Lluís Serrano, ha generat un notable desconcert entre els grups parlamentaris i la classe política en general. L’elecció d’un perfil amb una trajectòria fortament vinculada al Partit Popular espanyol, i amb escassa relació amb el país, ha estat rebuda amb sorpresa, escepticisme i preocupació, especialment pels sectors progressistes del Consell General.
El nou magistrat substitueix Josep-Delfí Guàrdia Canela, que va finalitzar el seu mandat el 24 de novembre. Torre de Silva, nascut a Bilbao el 1966, és doctor en dret administratiu per la Universitat Complutense de Madrid i actual lletrat major del Consell d’Estat espanyol. Ha estat subsecretari de Defensa amb el ministre Federico Trillo durant el govern de José María Aznar, i director del gabinet de la presidència del Congrés dels Diputats entre el 1996 i el 2000. A més, és net de José María López de Letona, ministre d’Indústria durant el franquisme entre el 1969 i el 1974.
“És una decisió del Copríncep i li correspon a ell designar el perfil que cregui convenient”
“Amb aquesta elecció hi ha una inclinació clara cap a una dreta molt conservadora”
Malgrat el currículum acadèmic i institucional, el seu perfil ha provocat preguntes sobre l’orientació ideològica del tribunal. “Ens va sobtar bastant el perfil de la persona. És evidentment conservador, un gir molt cap a la dreta”, va valorar ahir Susanna Vela, consellera general i presidenta suplent del grup parlamentari socialdemòcrata. “És una persona polititzada, perquè ha ocupat càrrecs amb governs del Partit Popular. Ningú posa en dubte els seus estudis, però no és un constitucionalista. Entendríem que aquest càrrec tingués més relació amb drets humans i dret constitucional”, va afegir, tot qüestionant el missatge que vol transmetre la Mitra amb aquesta designació, que va qualificar de “poc encoratjador”, sobretot quan “hi ha temes sobre la taula com el de l’avortament, calen perfils més oberts”.
“Ens va sorprendre moltíssim perquè és una persona molt propera al PP i a figures polèmiques”
Des de Concòrdia, el president, Cerni Escalé, va expressar un to institucional però no exempt de crítica: “Respectem qualsevol designació prevista a la Constitució per part del Copríncep episcopal, però no podem evitar sentir certa alarma pel fet que sigui una persona amb una dilatada trajectòria política a Espanya i que, lògicament, és desconeixedora del que és el nostre país”. Escalé va remarcar el paper clau del Tribunal Constitucional com a “assegurança que la lectura de les lleis aprovades s’ajusti a la realitat andorrana actual”, i va avisar que “amb aquests nomenaments hi ha certa inclinació cap a una dreta molt conservadora”. Malgrat tot, va afirmar que “estem segurs que, amb el temps, entendrà els valors de la col·lectivitat andorrana”, i va confiar que “es puguin fer avenços significatius, especialment en la despenalització de la interrupció voluntària de l’embaràs”.
“És un perfil polititzat i molt conservador, no sabem quin missatge ens vol donar la Mitra”
'Operació Catalunya'
Des d’Andorra Endavant, la lectura també és crítica. Carine Montané va reconèixer: “Respectem la decisió del Copríncep, però ens va sorprendre moltíssim. És una persona molt propera al Partit Popular i vinculada a moltes figures que van declarar per l’operació Catalunya, que va tenir l’impacte que sabem al Coprincipat.”
L’única veu que ha evitat fer valoracions negatives ha estat la del president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana, que va reiterar el respecte institucional a la decisió: “És una decisió del Copríncep i li correspon a ell designar el perfil que cregui convenient. A partir del moment que l’ha nomenat, és que considera que reuneix els requisits jurídics per assumir el càrrec. No tenim res més a dir.” Tanmateix, el Diari té constància que la tria ha estat un tema comentat amb certa preocupació.
Torre de Silva s’incorpora a un tribunal completat pels magistrats Joan Manel Abril, Pere Pastor i Jean-Yves Caullet. La seva designació s’interpreta com una aposta clara del Copríncep episcopal per un gir més conservador en la composició de l’Alt Tribunal. Aquest viratge, en contrast amb el discurs inicial de Serrano quan es va manifestar en favor de la laïcitat activa, ha deixat interrogants sobre la línia que adoptarà la institució en els pròxims anys, especialment en un context polític en què es debaten qüestions sensibles com ara l’avortament. Un objectiu que és improbable que arribi al Tribunal Constitucional, ja que el Govern manté que ha de ser pactat amb el Vaticà per no posar en risc el Coprincipat. Des de Ciutadans Compromesos no es va fer cap comentari sobre aquest tema.