Les llars disparen la despesa en salut

La despesa de les llars andorranes en serveis sanitaris s’ha disparat l’any 2024 amb un increment interanual del 89%, segons les dades publicades ahir pel departament d’Estadística. Aquest augment converteix el grup de salut en el que ha experimentat un creixement més pronunciat entre tots els àmbits de consum, en un any marcat per una expansió generalitzada de la despesa familiar.

El fort increment contrasta amb l’evolució més moderada d’anys anteriors: el 2023 la despesa en salut ja havia crescut un 40,7%, però el salt del 2024 representa gairebé el doble. En valors absoluts, la despesa mitjana per llar en aquest àmbit ha passat de 787 euros el 2023 a 1.439 euros el 2024, xifra que suposa un increment del 82,8%.

Una anàlisi més detallada per ubicació geogràfica mostra que l’augment ha estat generalitzat tant dins del país com a l’exterior. En el cas de la despesa sanitària efectuada al Principat, l’increment és del 85,7%, mentre que la despesa fora d’Andorra en aquest mateix grup s’ha enfilat fins a un 131,3%, segons les dades de l’enquesta. Aquestes xifres apunten un ús creixent dels serveis mèdics privats i transfronterers, possiblement relacionat amb l’increment de preus, la demanda de serveis especialitzats no coberts per la CASS o les llistes d’espera.

Pel que fa al pes de la salut en el conjunt de la despesa de les llars, aquest ha passat de representar l’1,6% el 2023 al 2,5% el 2024, una pujada significativa en només dotze mesos. La despesa sanitària, tradicionalment un dels grups amb menys pes en el pressupost domèstic, se situa així entre les partides amb major dinamisme.

Aquest creixement no es pot deslligar del context global de la despesa. El conjunt de les llars ha incrementat un 17,3% la despesa total en consum durant el 2024, mentre que la despesa mitjana per llar ha pujat fins als 56.452 euros anuals, un 13,4% més que l’any anterior. En termes reals, descomptant la inflació del 4,6%, la despesa mitjana per llar ha crescut un 8,4%.

Les dades del departament d’Estadística també posen de manifest diferències en la despesa en salut segons el tipus de llar. En les llars propietàries, el percentatge del pressupost destinat a salut se situa en un 3,3% en el quintil de major despesa, mentre que en les llars llogateres aquest percentatge és del 2,6%.

Cobertura de la CASS

Aquest augment de la despesa sanitària es dona en un context en què el 91,6% de la població està coberta per la CASS, però fins a un 73,1% també disposa d’una assegurança privada i/o cobertura estrangera, segons l’enquesta. Aquesta doble cobertura pot explicar en part l’augment de despesa directa, especialment en serveis no reemborsables o fora del circuit públic.

Finalment, les xifres reflecteixen no tan sols una major utilització dels serveis de salut, sinó també una possible pujada de preus o una tendència creixent cap al consum sanitari privat, que serà important seguir de prop en futures enquestes.