Vuit de cada deu compravendes d’immobles les fan els residents

La gran majoria de les transaccions immobiliàries fetes per persones físiques durant el 2024 van ser realitzades per residents. Aquest és el contrarelat que Conxita Marsol va plantejar a les acusacions de l’oposició, que l’assenyalaven d’haver deixat el país en mans d’especuladors estrangers. La ministra d’Habitatge va exhibir dades per reforçar el seu argument: de les 3.050 transaccions registrades l’any passat, 2.525 les van signar residents, mentre que només 525 van correspondre a estrangers: o el que és el mateix, vuit de cada deu compravendes les fan persones que viuen al país.

L’argument de Marsol va emergir durant el debat de l’esmena a la totalitat presentada pel PS al projecte de modificació de la Llei per al creixement sostenible. Pere Baró, que obria el debat, va carregar durament contra el Govern en afirmar que la reforma “és la prova del fracàs de DA”, un fet que considera “empíric” i que, segons ell, l’executiu intenta corregir “a cops de volant”, canviant mesures sense una visió clara i sempre afavorint els especuladors.

Això va desencadenar una nova edició d’un clàssic del Consell: l’enfrontament entre Baró i Marsol. La ministra va replicar al president suplent del grup socialdemòcrata en assegurar que “has fet un discurs contundent, però repetitiu i tergiversant la veritat, en la línia de tots els de la legislatura”. Per desmuntar els arguments de Baró, Marsol va enumerar mesures adoptades pel Govern per afavorir la majoria de la ciutadania, com ara el parc públic d’habitatge, que ja ha “permès a 100 famílies tenir una residència”; la pujada del salari mínim per sobre del cost de la vida –un increment del 40% els darrers anys, davant del 20% d’augment del cost de la vida–; o l’augment del gravamen a la inversió estrangera, que la nova llei pretén doblar. També va assenyalar que 339 habitatges d’ús turístic han tornat al mercat i que ja s’han enviat “més de 300 cartes” als propietaris de pisos buits perquè els posin en circulació. La ministra va defensar igualment el programa d’accés al primer habitatge, que ha beneficiat 21 famílies, cinc de les quals des dels últims canvis.

Baró no va donar per bones les xifres i hi va contraposar una realitat més palpable. “El Govern viu en un món paral·lel; només cal parlar amb les famílies del carrer per veure quantes tenen problemes per pagar-se el pis”, va etzibar. Quant a l’increment de la inversió requerida als passius –que passarà de 600.000 a 800.000 euros–, va considerar que “només busca recaptar per omplir les arques públiques” i que la mesura no frenarà la problemàtica mentre no s’elimini la possibilitat de comprar habitatges amb aquests diners.

El PS es va quedar sol a l’hora de votar i va rebre els vots en contra d’Andorra Endavant i de la majoria, mentre que Concòrdia es va abstenir.

Tothom s'hi suma

Els altres grups no es van voler quedar enrere i van entrar de ple en el debat. La presidenta d’Andorra Endavant, Carine Montaner, va retreure al PS que presenti ara una esmena a la totalitat quan, en canvi, amb la primera Llei òmnibus es van abstenir a la que van presentar ells. Montaner també va aprofitar per avançar-se i defensar les esmenes del seu partit, demanant que es tinguin en compte durant les futures negociacions del text.

Per part de Concòrdia, el seu president, Cerni Escalé, va reconèixer que la llei inclou mesures positives, però va advertir que “s’ha estat massa tímid” davant la crisi de l’habitatge, tenint en compte la situació actual.