Sant Julià: vers lliure de Concòrdia

Vents de canvi bufen a Sant Julià. Desperta Laurèdia es desmarca de la narrativa de Concòrdia i qüestiona la seva política de pactes. Els lauredians defensen la necessitat d’abandonar la lògica del o amb mi o contra mi i de superar uns blocs ideològics que reduirien l’escena política a dues grans trinxeres: el tàndem Concòrdia-PS, d’una banda, i l’eix Demòcrates-Liberals-Ciutadans Compromesos, de l’altra, amb Andorra Endavant com a convidat de luxe i peça decisiva. En contraposició, el projecte ideal dels lauredians aposta per construir una força transversal, capaç d’articular un gran espai de centre on es puguin sentir representats tant perfils pròxims als demòcrates com persones afins als socialdemòcrates, prioritzant el consens per sobre de les sigles.

La formació defensa replicar el model que ha funcionat al comú de Sant Julià: una estructura centrada en les persones i no en les marques partidistes, que ha permès integrar en un mateix projecte sensibilitats molt diverses. De fet, governa sense una estructura de partit convencional i l’únic membre de Concòrdia dins l’actual equip comunal és el cònsol major, Cerni Cairat.

“La nostra raó de ser són els governs que han conduït el país a la situació actual”
Núria Segués, Concòrdia

Un panorama polític organitzat en dos grans blocs augura una cursa frec a frec entre l’aliança Concòrdia-PS i el grup format per DA i els seus aliats, dues forces que podrien acabar obtenint un nombre de consellers generals molt similar, sempre navegant el pantanós terreny de la política-ficció. En aquest escenari, la clau de la governabilitat recauria en Carine Montaner, i Andorra Endavant es veuria finalment forçada a decantar-se per un dels dos projectes. Per a la formació, el mal menor seria –segurament– facilitar una investidura demòcrata, si més no per evitar que l’altra banda acabi tocant el poder. Un panorama que, des de Sant Julià, voldrien evitar apostant per un grup de consens extens i plural amb pactes entre els partits.

“Les diferències estructurals entre les formacions fan impossible l’aproximació”
Sílvia Mosquera, Concòrdia
 

La discrepància que arriba des de Desperta Laurèdia sobre la manera de fer del partit no és menor ni anecdòtica. La parròquia és una de les columnes vertebrals del projecte de Concòrdia, un feu polític on la formació no tan sols ostenta el poder comunal des de l’actual mandat, sinó que també aporta dos dels cinc consellers generals que el partit té actualment al Consell General, fet que reforça la rellevància del posicionament que adopta el grup lauredià dins l’estructura global de Concòrdia.

Tall en sec

Sigui quin sigui el posicionament de Desperta Laurèdia, el partit es va encarregar ahir de tallar en sec qualsevol possibilitat d’entesa amb DA. Ho va fer a través de les copresidentes, Núria Segués i Sílvia Mosquera, que en una roda de premsa van reiterar que la raó de ser de Concòrdia és, precisament, plantar cara als “governs que han conduït el país a la situació actual: una deriva social i econòmica amb problemàtiques molt importants, com l’habitatge, la inversió estrangera o el creixement del territori”, tal com va remarcar Segués. Mosquera va afegir que la manca d’entesa al Consell General i “les diferències estructurals entre ambdues formacions fan impossible qualsevol aproximació amb Demòcrates”.

Pel que fa a les eleccions nacionals, les copresidentes van reiterar que Concòrdia es presentarà en solitari, considerant que el projecte creat és prou sòlid i que el candidat s’escollirà de manera assembleària quan arribi el moment, previsiblement a final del 2026 o principi del 2027, si no hi ha canvis. Tot i això, tot sembla indicar que, “per continuïtat”, el nom que té tots els números és el de Cerni Escalé.