PROMOCIÓ DE LA CULTURA CATALANA
Reconeixement a una llengua minoritzada
Els Ramon Llull premien la Fundació Roser Bru i les traductores Camerani i Khatziemmanuïl
Els guanyadors de l’edició del 2025 dels premis Ramon Llull.
La Fundació Ramon Llull va celebrar ahir la gala de lliurament dels premis internacionals Ramon Llull 2025, guardons que reconeixen personalitats i institucions que, des de fora del domini lingüístic català, contribueixen a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes i a la defensa de la diversitat cultural. El cap de Govern, Xavier Espot, va ser l’encarregat d’entregar els premis en una cerimònia que va evidenciar la dimensió internacional de la cultura catalana i el paper essencial de creadors, traductors i activistes que la projecten arreu del món.
El Premi a la promoció internacional de la creació catalana va ser concedit a la Fundació Roser Bru, dedicada a preservar i difondre l’obra de l’artista catalana exiliada a Xile. Miquel Bofill, representant de la família i fill també de l’exili, va explicar que el guardó “arriba en un moment perfecte, just quan la fundació impulsa una nova projecció de l’obra de Roser Bru”. Bofill va reivindicar que l’artista “mereix ser molt més coneguda aquí” i va recordar amb emoció que, tot i la seva trajectòria internacional, gran part de la seva obra ha estat feta com a exiliada. La fundació, creada el 2018, té com a objectiu difondre el llegat artístic i cultural de Bru, que va tenir una llarga carrera a Xile i que recentment ha estat objecte d’exposicions rellevants a Catalunya.
William Cisilino s’endú el premi internacional de catalanística
El Premi Ramon Llull de traducció literària va ser atorgat a la traductora italiana Tiziana Camerani per la seva versió italiana de Terres mortes, de Núria Bendicho. Camerani va expressar que es tractava del primer reconeixement de la seva carrera de 25 anys i va destacar la dificultat i la invisibilitat de la tasca de traducció literària. “És una feina plena de sacrificis”, va afirmar, i va subratllar la importància de donar a conèixer “una literatura minoritzada i veus femenines catalanes valentes i intenses”. Camerani va destacar la complexitat de la novel·la traduïda, amb tretze monòlegs de personatges diferents, cadascun amb un estil propi que havia de ser fidelment transposat a l’italià.
El Premi a la trajectòria en traducció literària va reconèixer la grega Maria Khatziemmanuïl, responsable de més de cinquanta traduccions d’autors catalans, especialment de teatre contemporani. Visiblement emocionada, va expressar el seu “agraïment profund” i va dedicar el guardó als dramaturgs i dramaturgues que li han confiat les seves obres. Va assenyalar la rellevància del suport de l’Institut Ramon Llull per donar visibilitat internacional a la literatura catalana, especialment quan es tracta de traduccions difícils de finançar i de projectes d’alt risc creatiu.
Finalment, el Premi internacional de catalanística i a la diversitat cultural va distingir William Cisilino, director de l’Agència per a la Llengua Friülana a Itàlia. Cisilino va posar en relleu la paradoxa europea: “Es parla molt de diversitat cultural, però es practica poc”, comparant la situació del friülà amb la del català i recordant la forta pressió de les llengües majoritàries. Va explicar que, històricament, la seva llengua havia patit grans dificultats de reconeixement i que la batalla per la seva preservació continua avui dia.
La gala va servir per posar en valor no tan sols la tasca artística i literària, sinó també l’esforç de traductors i activistes per projectar llengües i cultures minoritàries a escala global. Els guardonats van coincidir a destacar la importància de la internacionalització i del reconeixement cultural com a eina per preservar llengües i expressions artístiques sovint invisibilitzades.