La jubilació de Picod complica l’agenda del Superior pel ‘cas BPA’

L’etern procés del cas BPA segueix trobant-se entrebancs fins i tot després de les sentències als imputats. En espera de resoldre els recursos que han presentat diverses defenses, una jubilació, concretament la d’Yves Picod, trastoca encara més el normal procés d’aquest cas. Picod, juntament amb la magistrada Fàtima Ramírez, havien demanat passar de temps parcial a complet al Tribunal Superior per disposar de més dedicació a l’afer de l’extint banc. Ramírez ho farà temporalment a partir de l’any que ve, però el magistrat francès es jubila al juny, la qual cosa suposa que no podrà reforçar l’equip. Anna Estragués, presidenta de la sala penal del Superior, hi té una dedicació a temps complet.

Mentre que les defenses dels condemnats van presentar els recursos el dia 3 passat després d’aconseguir un allargament del termini de 15 dies, el fiscal també ha demanat una pròrroga per disposar de temps per presentar les seves al·legacions. Fonts de l’entorn judicial han qualificat aquest procediment de sui generis, ja que alguns recursos no s’han pogut presentar per la via telemàtica perquè haurien col·lapsat el sistema per la seva extensió.

Blanqueig

Dels 24 processats que al juliol van conèixer la sentència de la causa primera de BPA, coneguda com a cas Gao Ping, el més important és l’exconseller delegat de l’entitat intervinguda el 10 de març del 2015, Joan Pau Miquel –que va estar 22 mesos en règim de presó preventiva al centre penitenciari–, que va ser condemnat a set anys de presó, 30 milions de multa i 10 anys d’inhabilitació per exercir al sector financer o bancari, com a autor d’un delicte de blanqueig de capitals, amb les circumstàncies específiques d’habitualitat i d’actuació dins el marc d’un establiment bancari, segons va dictaminar el Tribunal de Corts.

El recurs del seu advocat insisteix en part en els principals arguments que va exposar durant la vista. Sosté que no s’ha pogut acreditar l’existència d’un delicte previ fora d’Andorra que justifiqui la condemna per blanqueig de capitals. L’argument central del recurs insisteix que si no hi ha delicte a l’origen, tampoc pot existir el blanqueig, tal com exigeix la tipificació penal. En aquest sentit, el lletrat va remarcar ahir que el tribunal reconeix explícitament que no ha quedat provat que els diners gestionats provinguessin d’una activitat criminal concreta. Es tracta, segons els defensors, d’un element essencial que hauria d’haver comportat l’absolució dels acusats.

Durant el judici, ja es va exposar que l’entramat vinculat a Gao Ping era una estructura empresarial amb activitats comercials legals, principalment d’importació i exportació de mercaderies. La defensa va argumentar que no es tractava d’una organització delictiva i que no hi havia indicis sòlids de delictes en l’origen dels fons, més enllà del frau fiscal, una figura que, en el període dels fets –entre el 2008 i el 2011–, no estava tipificada com a delicte a la legislació andorrana.

El lletrat va insistir en la vista que els diners introduïts al Principat per l’empresari Rafael Pallardó a través de compensacions amb clients de l’entitat provenien de negocis lícits, com ara la venda de marroquineria i productes a botigues de baix cost. Van recalcar que, en absència d’un delicte base, la condemna per blanqueig resulta jurídicament i tècnicament inviable.

Dret a la defensa

A més, en el recurs denuncia diverses irregularitats processals que, al parer de la defensa, podrien haver vulnerat drets fonamentals, com ara la presumpció d’innocència, el dret a un procés amb totes les garanties i el dret a la defensa. També apunta que algunes decisions adoptades durant el procediment haurien afectat greument l’equilibri processal i el dret de contradicció. Tot plegat configura, segons els advocats, una base sòlida perquè el Tribunal Superior revoqui parcialment o totalment la sentència de primera instància.