ANTIDISCRIMINACIÓ

L’Institut de les Dones vol que sigui delicte la violència a xarxes socials

L’IAD presenta una eina d’IA per buscar desigualtats de gènere i biaixos als mitjans

Judith Pallarés presentant el projecte de llenguatge inclusiu.

Judith Pallarés presentant el projecte de llenguatge inclusiu.IAD

Publicat per
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

L’Institut Andorrà de les Dones (IAD) va anunciar ahir que elevarà al Consell General una proposta per tipificar la violència digital com a delicte dins del marc legal. La iniciativa forma part dels treballs de l’institut per reforçar la protecció davant noves formes d’agressió i discriminació en entorns virtuals, i s’emmarca dins la Llei 6/2022 per a l’aplicació efectiva del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes.

La secretària de l’institut, Judith Pallarés, va explicar que “és imprescindible que la legislació prevegi les noves formes de violència, especialment les que es produeixen a través de les xarxes socials i els entorns digitals, que poden tenir un impacte directe en la vida de les persones i especialment en la de les dones”. Pallarés va ser clara en exposar que “la violència digital és una extensió de la violència real i, com a tal, requereix una resposta legal clara i mesures preventives”.

“La violència digital és una extensió de la violència real i requereix una resposta legal clara”
Judith Pallarés, Secretària general de l’IAD
 

L’institut també va presentar una eina d’intel·ligència artificial que ha desenvolupat per analitzar articles periodístics. L’eina d’IA, ja provada amb diversos mitjans de comunicació, permet detectar expressions de masculí genèric o androcèntric, tractament diferencial i denominacions femenines condicionals, així com alguns casos puntuals de racisme o xenofòbia.

“La voluntat no és fiscalitzar els mitjans, sinó oferir eines i millorar la qualitat informativa”
Judith Pallarés, Secretària general de l'IAD

Pallarés va remarcar que “la voluntat no és fiscalitzar els mitjans, sinó oferir eines i formacions per millorar la qualitat informativa”. L’eina encara és un “pilot”, es continuarà perfeccionant en els pròxims mesos amb l’objectiu de millorar la capacitat d’anàlisi i, en una fase posterior, estudiar la possibilitat que en un futur pugui proporcionar als mitjans de comunicació alternatives de redacció més respectuoses i inclusives.

L’institut va afirmar que “l’eina no tan sols ajuda a identificar biaixos lingüístics, sinó que serà clau per entendre com es manifesta la violència digital i quins mecanismes de protecció cal reforçar”. Pallarés va subratllar que la proposta exigeix garantir la igualtat de tracte, prevenir qualsevol forma de discriminació i establir un marc legal sòlid també en l’àmbit digital.

Un gràfic.

Un gràfic.

MÉS DE 37.000 EXPRESSIONS DISCRIMINATÒRIES

L’eina d’intel·ligència artificial de l’institut va analitzar 18.930 articles de diferents mitjans de comunicació entre el 12 de maig i el 30 de novembre i hi va detectar 37.700 expressions no inclusives. “Aquesta informació objectiva ens permet dissenyar accions concretes per promoure un llenguatge més respectuós i representatiu de tota la ciutadania”, va assenyalar Pallarés. A l’estudi, el masculí genèric va ser el biaix més recurrent, amb un 84,96%, seguit dels errors en càrrecs i professions, amb un 12,58%. Els tractaments diferencials, estereotips, expressions despectives o racisme i xenofòbia constituïen un percentatge molt més reduït, però existent.

La secretària va advertir que les xifres augmentarien notablement si l’eina llegís també els comentaris de les notícies, un pas previst en futures fases: “Tot i que actualment l’eina no està programada per analitzar els comentaris dels usuaris, l’institut preveu ampliar les seves funcions per identificar també els discursos d’odi en línia.” L’IAD i Dualimind, la consultora tecnològica que ha ajudat a crear l’eina, estudien l’opció d’implantar en la segona fase del desenvolupament la possibilitat que el sistema proporcioni alternatives de redacció inclusives de manera automatitzada.
tracking