TRIBUNALS DE CORTS
L’acusat buscava la “feblesa”
L’acusació i la Fiscalia remarquen que l’home hauria escollit les víctimes per haver patit traumes durant la vida, un fet que les feia més vulnerables
La façana de la seu de la Justícia.
El judici contra el massatgista acusat de violació i agressió sexual va quedar vist per a sentència ahir, després dels al·legats finals de la defensa, l’acusació particular i la Fiscalia, que durant tot el matí van exposar els seus arguments. La part acusadora va mantenir la petició de 16 anys de presó –set anys per cada càrrec de violació i dos pel d’agressió sexual–, a més de 10 anys d’inhabilitació, l’expulsió del país i el pagament d’una indemnització global d’uns 50.000 euros a repartir entre les tres denunciants. La defensa, per la seva banda, va demanar l’absolució i la posada en llibertat de l’encausat, una petició a la qual l’acusació es va oposar fermament.
El primer a intervenir va ser el fiscal, que va repassar tot el cas i el relat dels presumptes tocaments. Un dels punts que va subratllar –i que també van reiterar els tres advocats de les víctimes– va ser la prova testifical presentada per la defensa. Durant el tercer dia de judici, fins a cinquanta clients de l’acusat, la majoria dones, van declarar que el tracte rebut havia estat professional i adequat. El fiscal va remarcar, però, que el procediment no jutja els centenars de clients satisfets, sinó aquells que no ho estan i que haurien estat víctimes d’assetjament sexual i agressions. Els lletrats van apuntar que la defensa va escollir estratègicament aquestes dones, ja que eren “fortes mentalment”, mentre que les víctimes havien patit totes situacions complicades, com ara abusos passats o dols recents, una “feblesa” que l’acusat hauria vist com una oportunitat per cometre els delictes dels quals se l’acusa.
Segons les acusacions, l’estratègia de la defensa pretenia “desvirtuar” els testimonis de les denunciants. “Les bones paraules dels clients no exclouen que la mala conducta s’hagi produït”, va afirmar el fiscal, que va considerar “més que acreditat” a través dels relats de les víctimes que hi va haver agressions. Va destacar que les versions de les tres dones s’han mantingut coherents al llarg de tot el procés, amb petites variacions que no alteraven el fons dels fets, mentre que la de l’acusat ha anat canviant amb el temps.
Una de les lletrades de l’acusació, que representa la dona que hauria patit una penetració vaginal i anal, així com tocaments als pits durant una sessió, va insistir en aquesta línia: “Malgrat que hi hagi 50 o 1.500 persones satisfetes amb les teràpies, la realitat és que n’hi ha tres que no ho estan i que han patit agressions sexuals.”
La defensa va qüestionar el relat d’aquesta víctima, argumentant que, si els tocaments es van produir mentre estava d’esquena, hauria pogut aixecar-se i marxar immediatament. En canvi, va romandre a la llitera i es va girar quan el massatgista li ho va demanar, moment en què, segons la denúncia, s’haurien produït els tocaments als pits i als mugrons.
L’advocada va respondre basant-se en el testimoni de la dona, que va explicar que va patir un “bloqueig verbal i físic”, una reacció reconeguda en casos d’agressions sexuals segons els experts que van declarar durant la vista. L’agressió, segons va exposar, li va provocar “angoixa interna, fàstic i records intrusius” que han alterat profundament la seva vida.
Un altre punt de conflicte va sorgir amb el cas de la dona que hauria patit una agressió sexual i que va afirmar que el tocament als seus llavis vaginals podria haver estat involuntari. Segons l’acusació, aquesta afirmació respondria a un mecanisme de defensa, intentant autoconvèncer-se que el que va passar no era tan greu; segons la defensa, en canvi, aquest extrem seria un argument clar i fefaent per justificar la innocència de l’home en aquest càrrec.
'In Dubio Pro Reo'
La defensa va fonamentar el seu al·legat en el principi in dubio pro reo, que estableix que, en cas de dubte, s’ha d’afavorir l’acusat. En aquest sentit, el lletrat va sostenir que no existeixen proves sòlides que acreditin cap de les agressions denunciades, un extrem que, al seu parer, hauria d’inclinar la balança del tribunal cap a un veredicte absolutori.
El defensor també va argumentar que si realment s’haguessin produït penetracions digitals –tant vaginals com anals– a víctimes que no s’ho esperaven, els serveis mèdics haurien detectat algun tipus de lesió. Segons va exposar, les exploracions posteriors no van evidenciar cap dany compatible amb els fets denunciats. L’únic indici detectat van ser restes microscòpiques de pols de talc als genitals d’una de les dones, un producte que l’acusat feia servir habitualment. Segons la defensa, aquesta presència no és significativa, ja que els moviments propis del massatge podrien haver fet que el talc s’acabés dipositant en aquella zona de manera accidental.
L’home va fer una súplica final i va assegurar que és innocent i que mai hauria efectuat els actes dels quals se l’acusa.
EL CAS
- ELS FETS VAN PASSAR ENTRE EL 2022 I EL 2024. Els presumptes tocaments a les víctimes es van produir en diverses sessions durant dos anys, en les quals va visitar les dones que van acabar denunciant-lo.
- L’ACUSAT ENTRA A LA PRESÓ EL MARÇ DEL 2024. L’home entra en presó provisional abans del judici al·legant el risc de fuga i hi roman fins al moment de la vista, tot i la petició del seu lletrat.
- EL JUDICI QUEDA VIST PER a SENTÈNCIA. Un any i nou mesos després, la magistrada fixa la data de la sentència per al 21 de gener del 2026. La defensa demana que l’home surti en llibertat.