Els drets humans "en perill" davant l’auge de l’unilateralisme en el món

Aquest dimecres es commemora el 77è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, i el catedràtic de Ciència Política, Joan Subirats, ha advertit que, tot i els avenços assolits des de 1948, molts dels drets afronten avui nous reptes, com l’emergència climàtica, la violència de gènere o els drets LGTBI. Subirats ha destacat la vigència de la declaració, però ha alertat sobre el debilitament del multilateralisme i la necessitat de reforçar l’acció local i regional per garantir que aquests drets es respectin en un món cada vegada més globalitzat i digitalitzat.

Davant la premsa, Subirats ha recordat que aquest dimecres se celebra el 77è aniversari de la declaració i ha remarcat que el context mundial actual és molt diferent del de la postguerra, quan es va aprovar la declaració. "En un món que és molt diferent del de 1947 i que, per tant, una mica el debat avui és si aquesta declaració de drets humans feta fa 77 anys segueix tenint virtualitat, vigència i té sentit seguir-ne parlant", ha afirmat.

El politòleg ha comparat les dificultats actuals amb les de 1948, quan el món encara es refeia de les ferides de la Segona Guerra Mundial, del nazisme i de l’Holocaust. "Quan es va fer aquesta declaració de drets humans, el 1947, la situació tampoc era gens fàcil perquè sortíem de la Segona Guerra Mundial, amb el nazisme i l'holocaust, havíem passat una altra guerra mundial feia pocs anys i, per tant, aquell moment fundacional, ara fa 80 anys de la fundació de Nacions Unides i dos anys després de la declaració de drets humans, és un moment, diguem-ne, significatiu a la història de la humanitat", ha detallat Subirats, que a continuació ha agregat: "Crec que avui el que convé és parlar de la vigència dels articles d'aquesta declaració i posar al mateix temps en solfa els perills i els problemes que avui tenen aquestes declaracions que són a vegades formals i que quan les contrastes amb la realitat del dia a dia de molts llocs, no acaben de funcionar".

Preguntat sobre si s’estan fent passos enrere en matèria de drets humans tenint en compte el context actual, Subirats ha matisat que la situació és complexa. "Es pot considerar que hi ha de tot", ha comentat el catedràtic. Tot i reconèixer que els avenços des de 1948 han estat "molt importants", també ha mencionat en aquests moments "hi ha grans problemes". En aquest sentit, ha assenyalat que la declaració original deixava fora qüestions que en ple 2025 són centrals, com l’emergència climàtica, la violència de gènere, els drets LGTBI o els drets dels pobles indígenes.

Ha destacat l’evolució institucional que ha experimentat, passant dels 51 països signants durant els seus inicis als prop de 190 estats actuals. Tot i això, ha alertat del context actual de debilitament del multilateralisme. "Avui moltes de les coses que allà es diuen estan en perill, perquè és una declaració feta des del multilateralisme i ara estem cada vegada més amb l'unilateralisme", ha descrit Subirats. En aquest sentit, ha posat com a exemple la retirada o desimplicació dels Estats Units de diversos organismes internacionals. "Quan vas sentint que els Estats Units abandona l'Acnur, l'OMS o que no paga el pressupost de l'ONU, que és un 22%, ja veus que les coses no van bé", ha comentat. Per aquest motiu, ha acabat asseverant que això és "un argument per intentar recuperar allò que va portar aquesta declaració en el seu moment".

El conferenciant ha volgut acabar el seu col·loqui enviant un missatge d'esperança. L'expert en política ha reconegut que en ple 2025 existeixen alguns perills "estructurals", com la concentració del poder digital en poques empreses, les xarxes socials o la irrupció de la intel·ligència artificial. Malgrat això, ha remarcat que aquestes mateixes eines han permès una mobilització global sense precedents. "Gràcies a l'existència de les xarxes, el nivell de connexió de la societat civil a tot el món és molt important. Per exemple, la mobilització que hi ha hagut entorn de Gaza i del genocidi d'Israel ha sigut molt important i molt significatiu.", ha concretat Subirats.

El catedràtic ha tret ferro de tots aquests elements negatius de les noves tecnologies, tot esmentant que amb els canvis tecnològics també hi ha "elements positius". Per això, ha reivindicat el paper d’actors locals i regionals. "Explorar aquests elements i segurament reforçar aquí la possibilitat que des d'espais d'Europa, o espais com Andorra o com Catalunya o com altres llocs del món, en l'àmbit local es pugui defensar una manera de funcionar i d'actuar que sigui més coherent amb aquests principis", ha precisat el ponent.

Subirats ha impartit la conferència 'Els drets humans en un canvi d'època', un esdeveniment que ha estat conjuntament organitzat amb el Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada. El raonador ha explicat que en general en el Principat els drets es respecten. "Crec que a nivell estricte de drets humans, crec que es respecta", ha asseverat Cañada. "Tot és millorable i tot podria anar millor, evidentment, però una cosa flagrant de vulneració de drets humans, ara mateix, almenys des de la institució no la detectem", ha afegit Cañada.

De totes maneres, 'l'ombudsman' ha deixat clar que els drets humans són fonamentals per establir polítiques públiques que respectin a tots els ciutadans. "S'ha de tenir en compte que ens han de servir com a brúixola, com a punt de referència precisament per això, pel disseny de polítiques públiques", ha dit.