TENSIÓ A LES PISTES
Pal Arinsal: ni rastre de la connexió
Els promotors, amb el comú de la Massana al capdavant, topen amb el Govern, que els retreu que no han garantit que disposin del cabal d’aigua per a la innivació
La fusió d’Ensisa i EMAP es va presentar en plena pandèmia.
Les institucions públiques i privades que conformen Grandvalira, per un cantó, i el ministeri de Medi Ambient, per l’altre, es passen la pilota –la culpa– les unes a les altres per justificar el retard en la connexió entre Pal i Arinsal esquiant. A hores d’ara només hi ha una cosa segura, i és que va per llarg –més enllà de la temporada vinent com a mínim–, mentre ja es comença a dubtar que ho vegem algun dia. Això, quan fa dos anys que havia d’estar en funcionament, tal com es va establir el 2021, quan Ensisa (Soldeu-el Tarter) va incorporar EMAP al projecte d’un domini esquiable global de país per mitjà de la societat Setap365. El primer contratemps del projecte sorgeix quan es constata la manca d’aigua per a la innivació, al qual ara se n’hi ha afegit un altre de resolució més complexa: la cosa va de diners. La voluntat de totes les parts de posar sobre la taula els recursos necessaris per fer front a una inversió de mínims, però força costosa (15 milions d’euros pel cap baix), després dels mals resultats econòmics dels últims anys del domini massanenc (pèrdues de 4,5 milions), no és tan evident. Tampoc és casualitat que el comú sigui el més ferm defensor del projecte, entre d’altres perquè el poble d’Arinsal està a un pas de la revolta, cansat d’esperar l’anhelat manà. En això del finançament, el Govern ni hi entra ni en surt, però sí que és el responsable d’atorgar els permisos d’obres. El que el neguiteja és saber si es podrà garantir el cabal d’aigua suficient i d’on s’extraurà, però les successives respostes no han estat concloents, amb la presentació d’estudis contradictoris i informes de consistència discutible. Fins a l’estiu passat, que es va donar el primer pas en ferm per desencallar la connexió.
Aigua sí, aigua no
Les avaluacions inicials van posar de manifest que d’aigua de superfície, res de res, i que, per tant, calia anar-la a buscar al subsol. A la zona de Setúria, per començar. Però més enllà que d’aigua, molt just (dos informes: el teòric diu que sí i el pràctic, que no), la modificació del POUP aquesta legislatura canvia les regles del joc i el comú de la Massana ha de refer l’informe per adaptar-lo al nou marc legal. Amb l’afegit que des d’aquell moment s’estaria obligat a comunicar-ho al país veí, perquè el riu de Civís es veuria afectat. Un extrem que els impulsors de la connexió asseguren que ja s’ha produït, però que el Govern nega rotundament. Però tornant a l’informe, el projecte en la seva globalitat topa amb la nova Llei d’impacte ambiental, quan el 2023 es preveu una connexió faraònica amb 15 remuntadors i 20 pistes. Inviable, en tots els aspectes i sentits. El projecte es retira. El següent, i ja en van..., de final de l’any passat, s’ajusta més a les pretensions inicials, amb dos o tres remuntadors, quatre pistes, una de les quals la que connecta els camps de neu, i dues basses d’innivació. Un informe que passa de Setap365 al comú de la Massana, del qual, en una demostració d’eficiència, no es va donar trasllat al ministeri d’Ordenament Territorial. I tornem a ser al cap del carrer, després d’un cúmul de despropòsits que sembla que amb el cabal descobert a la zona de Fontanals quedaria superat. El comú mira, fins i tot, si és aigua apta per a boca, i el Govern, si no deixarà el poble de Pal sec. Hi ha viacrucis per a dies.
Quants milions?
L’ambient d’eufòria que es respirava el setembre del 2021 amb la unió d’Ensisa i EMAP s’ha anat diluint. En aquell moment, es parlava d’invertir 36,4 milions, que a hores d’ara s’han convertit en 15 i, si poden, acabaran en 12. El comú de la Massana està disposat a rascar-se la butxaca, els altres socis, s’ha de veure. I gaire entusiasme no transmeten.