REPORTATGE
Embargat, amb només 224 euros d’ingressos
Un home amb trastorn mental i invalidesa denuncia que va patir l’execució d’una saig malgrat no cobrar el sou mínim, per culpa de la burocràcia.
La CASS, que paga la pensió segons el grau d’incapacitat.
Un veí de Sant Julià de Lòria afectat per una invalidesa reconeguda del grup 2 denuncia que ha estat víctima d’un cúmul d’irregularitats i retards administratius, que l’han portat a una situació de vulnerabilitat extrema. El cas posa en evidència les mancances del sistema a l’hora de protegir els drets de les persones amb trastorns mentals i situacions de salut greus.
Tot va començar arran d’un trastorn d’estrès posttraumàtic que va derivar en un trastorn mental i del comportament, segons els informes mèdics. El veí va estar mesos de baixa mèdica. Malgrat la gravetat de la situació, quan se li va reconèixer la incapacitat, només se li va atorgar el grup 1, que comporta una pensió mínima. Per poder accedir al grup 2, amb condicions econòmiques més dignes, calia acreditar la baixa definitiva de l’activitat econòmica que constava a nom seu.
El problema va ser que, tot i que el negoci ja no funcionava, la baixa administrativa no es podia gestionar: la persona estava incapacitada i no hi havia cap figura jurídica que pogués tramitar la baixa. Això va generar una situació de bloqueig, amb efectes devastadors. Sense la baixa, no hi havia reconeixement del grup 2. Sense grup 2, no hi havia pensió suficient per viure.
Sense sou mínim, però amb els comptes bloquejats durant mesos
Durant mesos, aquest home va rebre una pensió d’invalidesa de tan sols 224 euros mensuals, una quantitat molt inferior al salari mínim d’aquest any, fixat en 1.447 euros mensuals. Tot i això, la seva situació de vulnerabilitat no va evitar que la saig li embargués els comptes per un deute de 3.656 euros, originat per quotes d’autònoms que es van seguir generant perquè el seu negoci no es va poder donar de baixa a temps per errors administratius. L’embargament es va executar sense tenir en compte que els seus ingressos no superaven el mínim legal embargable, fet que ha tingut conseqüències devastadores per a la seva salut mental i la seva estabilitat familiar. Actualment, després de mesos de litigis i ajudes no contributives, ha aconseguit una pensió global de 1.080 euros mensuals, que encara no arriba al salari mínim legal.
Durant tot aquest procés, ningú no el va informar dels drets que podia reclamar. No sabia que tenia accés a un complement no contributiu de pensió. No sabia que podia optar a ajudes socials. No sabia que, com a persona amb ingressos per sota del llindar legal, estava protegit davant d’un embargament. Va ser un assistent social del CAP qui, mesos després, el va ajudar a reconduir la situació.
Després d’una llarga lluita, es va aconseguir presentar tota la documentació necessària per tramitar la baixa oficial del negoci i, finalment, la CASS va reconèixer el canvi de grup, amb l’abonament retroactiu corresponent. Però el dany psicològic ja estava fet. L’embargament, que no s’hauria d’haver aplicat, va ser retirat aquesta setmana.
En una declaració contundent, la persona afectada denuncia un abandonament institucional: “El patiment i la pressió a la qual ens sentim sotmesos els malalts mentals, sense cap mena d’ajuda, suport i informació per part de l’administració –una clara vulneració dels drets fonamentals–, no se solucionen amb campanyes d’imatge ni amb el 177, afectant psicològicament tot el nucli familiar, que malauradament també acaba patint les conseqüències.”
Després de mesos d’intercanvi de documents, recursos i requeriments, la situació ha arribat a un punt de resolució. Dimarts passat, segons consta en una notificació oficial, es va comunicar l’aixecament formal de l’embargament.