La construcció es concentra cada cop més a les parròquies centrals

A Escaldes-Engordany és on, de fet, la diferència és més gran. Així, si en el període 2000-2004 el 18,9% de les llicències eren per a projectes ubicats en aquesta parròquia, entre el 2019 i el 2024 el percentatge puja fins al 32%. Andorra la Vella també experimenta un creixement notable, ja que entre el 2000 i el 2004 va rebre el 21,3% d’autoritzacions, mentre que entre el 2019 i el 2024 la xifra s’enfila fins al 28,6%.

l’any que va autoritzar-se més superfície va ser el 2004

A Canillo, per contra, hi ha hagut una desacceleració molt forta, de 15,9 punts percentuals. Entre el 2000 i el 2004 gairebé un quart (el 22,9%) de les llicències corresponien a la parròquia alta, mentre que en el segon període de boom el percentatge cau fins al 7% del total. A la Massana també s’observa un retrocés. No és tan accentuat, ja que la disminució és de només quatre punts –del 13,9 al 9,9%. Encamp (del 8,9% al 8,7%), Sant Julià de Lòria (del 7,5% al 7,4%) i Ordino (del 6,6% al 6,4%) es mantenen estables, tot i que s’hi observa una lleu desacceleració.

Tendències

De tota la sèrie analitzada –del 1995 al 2024–, l’any que va autoritzar-se més superfície de construcció va ser el 2004, amb 605.751 metres quadrats o el 8,6% del total. El tercer valor més alt, 432.277 metres quadrats (el 4,1%), va registrar-se l’any passat.

Les dades revelen diversos patrons. Des del 1995 fins al 2004 hi ha un llarg període de creixement sostingut, amb pics molt elevats el 2001, el 2003 i el 2004. El 2005 comença la baixada, i des del 2008, l’any de la crisi financera global, la reducció és molt marcada. El mínim de tot el període és el 2014, amb només 19.892 metres quadrats autoritzats o el 0,28% del total. A partir del 2015 comença una recuperació moderada, amb un salt remarcable entre el 2018 i el 2019, en què es passa de 89.032 a 236.943 metres quadrats autoritzats.

El 2020 hi ha una lleugera frenada (143.177 metres quadrats), segurament atribuïble als efectes de la pandèmia de la covid. El 2021, però, l’activitat es recupera (215.964 metres quadrats) i augmenta al ritme d’uns 100.000 metres quadrats anuals fins al 2024.

Possibles causes

Com és que Canillo ha perdut tant de pes en el repartiment d’autoritzacions de construcció? Hi ha dos factors que podrien explicar-ho. El primer, una disminució relativa de la demanda de segones residències entre el període immediatament anterior a la crisi del 2008 i els últims cinc anys. El segon, l’aprovació, el 2023, de la primera revisió del pla d’urbanisme, que reduïa l’edificabilitat a la meitat, la concentrava als nuclis urbans i la restringia a les valls d’alta muntanya.

La densificació urbana té avantatges, com ara la proximitat a les infraestructures i als centres de treball. Tot i això, també planteja reptes: l’increment dels preus per l’escassetat d’habitatge assequible i la pressió sobre els serveis.