S’encén el debat sobre les torres

El tancament de l’aparcament i el parc infantil de l’avinguda de les Nacions Unides per l’inici de les obres de construcció de tres torres més ha reobert el debat sobre el Clot d’Emprivat. En l’últim consell de comú d’Escaldes-Engordany, celebrat el dijous de la setmana passada, la contraposició d’idees va transformar-se una altra vegada en una lluita política entre la majoria comunal actual i el grup demòcrata, a la minoria. Es planteja de nou la discussió sobre el model urbanístic de la parròquia i sobre què pot fer l’administració per ordenar-lo.

DA havia preparat una pregunta: “L’equip de la majoria està convençut que no s’hauria pogut actuar diferentment per evitar la segona fase de construcció de les torres?” Tot i això, a última hora va decidir retirar-la de l’ordre del dia. I, en la roda de premsa posterior a la sessió, el conseller Gabriel Guerrero va assegurar als periodistes presents a la sala que, segons l’opinió d’un expert que el grup havia consultat, el comú podria haver reduït l’alçada dels nous edificis al Clot d’Emprivat mantenint-ne l’edificabilitat. Si hi ha més torres, va remarcar Guerrero, és perquè la cònsol major, Rosa Gili, ho vol. La mandatària, al seu torn, va acusar DA d’atribuir-li una responsabilitat que és dels excònsols Trini Marín i Marc Calvet, ja que van aprovar la revisió del POUP del 2018, la qual permet la construcció de torres de fins a 20 plantes a la zona.

Més enllà de la picabaralla actual, el que és cert és que la batalla per atribuir a l’adversari el cost polític del Clot d’Emprivat no acabarà aquí. Segons va poder saber el Diari, a part de les tres torres en construcció en aquest moment s’estan tramitant dos projectes més al comú. Tots dos van entrar a la corporació abans de la darrera suspensió de llicències, decretada al gener de l’any passat.

El primer cal situar-lo al solar situat entre les avingudes de les Nacions Unides i del Consell de la Terra, al límit amb Andorra la Vella. Encara que les negociacions entre els propietaris i el promotor, el Grup Villar Mir, no van reeixir, la societat titular de la parcel·la no renuncia a buscar nous inversors. El segon és la torre de Casa Fusilé, al terreny que hi ha entre les avingudes Carlemany i Consell de la Terra. El projecte està aturat per un problema amb el propietari d’una parcel·la adjacent. En tots dos casos, els projectes s’haurien d’adaptar a la modificació del POUP del març del 2023.

Una mica d'història

Fa 25 anys, en la que avui és la zona més cotitzada d’Escaldes-Engordany només hi havia prats. Aquell mateix any va aprovar-se el primer pla d’urbanisme de la parròquia. Entre altres coses, el text preveia la urbanització del Clot d’Emprivat. El 2006 van acabar els treballs per construir els vials i instal·lar els serveis bàsics.

Passada la crisi financera mundial del 2008, la construcció va reactivar-se amb força a Andorra i inversors d’aquí i d’arreu van clavar els ulls en les últimes grans parcel·les per edificar de la vall central. Per evitar que la zona s’omplís d’edificis-illa quadrats tipus Illa Carlemany –això és el que fins aleshores permetia construir el POUP–, el juny del 2018 el comú, al final del segon mandat de Trini Marín, va aprovar la primera revisió del pla d’urbanisme. El punt més important del document feia referència al Clot d’Emprivat, i el principi en què es basava era clar: a canvi de permetre construir edificis de fins a 20 plantes, s’alliberaria sòl a peu de carrer, fet que permetria crear zones verdes d’ús públic.

Hi havia pressa per començar a edificar. El 12 d’octubre del 2018 va entrar al comú la primera sol·licitud per aixecar una torre al Clot d’Emprivat. Un any després de l’aprovació del pla d’urbanisme el comú ja havia autoritzat totes les llicències de construcció dels quatre gratacels ja acabats.

Quan l’actual cònsol major, Rosa Gili, va arribar al comú el desembre del 2019 va mirar de corregir la que considera una de les falles principals del POUP del 2018: la manca d’espais públics a peu de carrer. La Llei General d’Ordenació del Territori i Urbanisme (LGOTU) només permet revisar el POUP cada sis anys, i un dels punts més importants de l’urbanisme, l’edificabilitat o màxim de metres quadrats construïbles, només pot modificar-se en el marc d’una revisió.

Segons Gili, l’única opció a l’abast del comú per fer possibles els canvis era una modificació del POUP. Amb aquest instrument legal, la corporació pot esmenar la normativa en qualsevol moment sense tocar-ne aspectes clau, com l’edificabilitat.

La modificació va aprovar-se el març del 2023. Tots els projectes que han entrat després al comú –és el cas de les tres torres que ja s’estan construint on fins fa poc hi havia l’aparcament comunal d’Arnaldeta de Caboet– han d’adaptar-se a les disposicions d’aquest decret. Així, mentre que la revisió del POUP del 2018 només exigia als promotors de les torres el 15% d’espai lliure a peu de carrer, la modificació del 2023 eleva el percentatge a entre el 50 i el 64%, en funció de la tipologia dels edificis. Abans d’aprovar els canvis, Gili va mantenir negociacions amb els propietaris de terrenys del Clot d’Emprivat durant més d’un any.