Només 19 dels setanta béns d'interès cultural tenen entorn protegit

Només dinou de la setantena de monuments que conformen la llista de béns d'interès cultural (BIC) tenen entorn de protecció. Així ho ha explicat la consellera general i exministra de cultura, Susanna Vela, en declaracions a l'ANA. Segons Vela, a "la llei de patrimoni del 2003 hi havia un annex amb una sèrie de béns i monuments que s'havien de protegir". D'igual forma, també es disposava que Govern tindria dos anys per a poder desenvolupar els entorns de protecció de cada un d'aquests béns.

Tal com sosté Vela, "el 2003 teníem temps, vint anys després ja no és el mateix", perquè "l'urbanisme ha envaït absolutament tots els entorns de protecció d'aquests monuments" i "fan difícil una adequació". Això fa que, en l'actualitat, delimitar un espai de protecció "tingui una dificultat extrema". No només pel fet de "de posar-se d'acord amb propietaris que estan afectats", sinó també per a "convèncer-los d'una sèrie de millores que s'haurien de fer als seus edificis" per a adaptar-los de cara al monument.

A banda d'aquesta llei, Vela identifica també una altra data clau per a la protecció del patrimoni del país: 2014. Aquest any es van eliminar els entorns cautelars de cent metres (radis de protecció que no eren definitius, sinó que tan sols representaven un lloc de prevenció per a poder treballar), per a reduir-los fins als vint metres "amb la consegüent dificultat" que això comporta per a protegir les edificacions. A França, per exemple, aquests entorns de protecció són de 500 metres.

D'igual manera, aquesta modificació de la llei també contemplava que la gestió de la zona 2 de l'entorn de protecció (és a dir, la d'acompanyament) passarà a ser competència dels comuns. Segons Vela, allò "va ser un gran error". "La prova ha estat que des de l'aprovació del 2014 d'aquesta llei, una llei promoguda per tres comuns d'Andorra, només es van aprovar quatre béns", ha relatat. Una modificació que, per cert, "el Consell d'Estudis del Patrimoni ja ho va denunciar" en el seu moment.

Vela també destaca que la llei de 2003 "tampoc era perfecta", ja que "el servei de patrimoni no es va acompanyar d'una major quantitat de tècnics per tirar endavant aquests processos", que "són difícils i llargs". Per tant, "haurien hagut de tindre més recursos humans com tècnics", ha explicat. "Potser van ser molt optimistes a l'hora d'aprovar la llei i dir que es donaven dos anys per tirar endavant els entorns", ha conclòs.

Els últims monuments que gaudiran d'aquest entorn de protecció (encara no és oficial, ja que encara es troben en termini de presentació d'al·legacions) seran les esglésies de Sant Miquel d'Engolasters i Sant Joan de Caselles el passat mes de novembre. Ambdós béns immobles formaran part de la candidatura sobre l'origen del Coprincipat que es presentarà a la UNESCO el mes de gener vinent. Amb anterioritat s'havien fet oficials els de Casa de la Vall i Sant Esteve.