REPORTATGE
Veus que trien veus
Esther Vila i Oliver Bracque, membres de Visura Ciutadana, expliquen el rerefons de l’espai ‘El cap de Govern respon’, on van traslladar a Xavier Espot les inquietuds de la població.
Els representants de la Visura amb Espot i el conductor de l’espai.
Quan arriben les setmanes prèvies a El cap de Govern respon, la Visura Ciutadana comença una feina que gairebé ningú veu però que determina bona part del contingut que finalment arriba a la pantalla. L’òrgan de participació s’encarrega d’analitzar totes les preguntes que la població ha enviat prèviament al formulari dissenyat per fer arribar les qüestions que després respondrà el cap de l’executiu. La seva funció ha estat novament recollir-les, agrupar-les per temes i reformular-les per representar de manera fidel les inquietuds més recurrents de la ciutadania. En aquesta edició, Esther Vila va ser la primera membre del grup que va formular les preguntes en directe i ha explicat com va viure el procés i el moment del programa. L’inici del directe la va impressionar: “Vaig entrar molt nerviosa. Tot i haver-hi participat l’any passat, el directe sempre imposa”. També subratlla que el paper de la Visura no era periodístic, sinó representatiu, i que la seva obligació era traslladar les preocupacions de la ciutadania: “Nosaltres no som professionals de la comunicació. Som ciutadans que portem la veu de la gent”.
“Nosaltres no som periodistes. Som ciutadans que portem la veu de la gent”
Preguntes sense filtre
El procés previ de selecció de preguntes havia comportat setmanes de feina. Olivier Bracque, membre de Visura que hi va participar l’any passat, explica que el procediment s’havia repetit igual que en anys anteriors: “No filtrem res d’entrada. Rebem totes les preguntes i les classifiquem per temes”. Detalla que, a partir d’aquí, el grup treballava per sintetitzar-les: “Les reformulem per agrupar les que són iguals o molt semblants, però sempre mantenint el sentit original”. Especifica també el criteri fonamental: “Prioritzem el volum. Allò que més gent pregunta és allò que acaba sortint al programa”.
“Prioritzem el volum. Allò que més gent pregunta és allò que acaba sortint al programa”
Pel que fa a la percepció de les respostes del cap de Govern, Vila expressa que havia tingut la sensació que totes les qüestions havien estat ateses: “les va respondre totes, d’una manera o d’una altra”. Encara que, com l’any passat, el gran tema protagonista del programa va ser l’habitatge, Vila admet que l’última resposta, relacionada amb la justícia, l’havia sorprès quan Xavier Espot va fer referència al fet que el sistema jurídic no està donant la satisfacció que hauria de donar a un país que demanda aquesta seguretat jurídica: “Aquella resposta no me l’esperava en absolut”.
Representar, no opinar
Hi ha un altre element que sovint genera debat: el Govern sap o pot deduir les preguntes abans del programa? Quan se li pregunta per aquesta polèmica recurrent, si el cap de Govern coneixia les preguntes amb antelació, Vila respon que, des de dins de la Visura, aquest debat no té recorregut. Afirma que el funcionament havia estat totalment transparent i que les preguntes només s’enviaven al Govern un cop ja estaven triades i redactades pel grup: “Nosaltres preparem les preguntes la mateixa tarda i les fem arribar tal com queden”. Per altra banda, Bracque va ser clar: “L’equip del senyor Espot té accés a totes les preguntes de la gent. És evident que es poden imaginar quins temes sortiran”. Aquesta edició s’ha constatat un increment notable de la participació, amb aproximadament el doble de preguntes que les rebudes l’any anterior. Tant Vila com Bracque valoren molt positivament la implicació ciutadana i el paper de l’organisme de representació que és la Visura: “És una feina intensa, però molt enriquidora”, argumenta Vila.
Visura selecciona les preguntes, allò que es repeteix segur que surt
Bracque considera que el format és un “molt bon exercici democràtic” que, al seu parer, ha animat la ciutadania a implicar-se més. Emfatitza aquest major volum de preguntes que en l’edició anterior, un senyal que la gent havia percebut que la seva veu arribava realment fins al cap de Govern. Tot i això, opina que el model podia créixer encara més i suggereix obrir-lo també a membres de l’oposició, o bé combinar les respostes del cap de Govern amb les d’un representant del Consell, podria fer-lo “encara més democràtic” i enriquir el debat públic, reflexiona. Qüestions a plantejar quan es prepari la quarta edició.