Un matrimoni en perill

Un resident que fa més de trenta anys que viu al país –set dels quals en parella amb una andorrana amb qui es va casar fa quatre anys– s’enfronta a una possible expulsió després de sis mesos intentant, sense èxit, renovar el permís de residència i treball. Segons explica, la renovació li ha estat denegada reiteradament perquè fa més de dos anys que no cotitza a la CASS.

L’afectat assegura, però, que la seva inactivitat laboral no ha estat voluntària. Explica que les seves dues últimes feines van acabar als tribunals, ja que els empresaris es van negar a pagar-li pels serveis prestats. Davant aquesta situació, va marxar sis mesos a Espanya per provar sort, però allà va patir un accident que el va deixar en cadira de rodes. “Porto dos anys i mig intentant tornar a caminar”, fet que li ha impedit treballar, va lamentar.

La parella està disposada a portar el cas a Estrasburg si cal

L’home considera que el tracte que està rebent no és adequat i defensa que, malgrat no haver cotitzat per motius mèdics, els seus més de vint anys de residència i els quatre de matrimoni amb una andorrana haurien de permetre una renovació immediata. Sosté que “enlloc hi ha cap llei que digui que no cotitzar sigui incompatible amb la renovació del permís”. En aquesta línia, el seu advocat argumenta que la negativa administrativa vulneraria l’article 13.2 de la Constitució, que estableix que “els poders públics promouran una política de protecció de la família, element bàsic de la societat”.

El lletrat considera que aquest principi constitucional hauria de ser suficient per autoritzar la renovació, ja que l’Estat té l’obligació de vetllar per la unitat familiar. “Que hagi treballat o no els últims anys hauria de ser irrellevant”, va afirmar. “Condicionar la seva estada al fet que tingui una feina no té sentit quan té una unió marital plenament vàlida i legal”.

La parella ha buscat ajuda tant al cap de Govern com als coprínceps per mirar de trobar una solució. De moment, només han rebut resposta de Xavier Espot, que –segons indiquen– ha traslladat el cas al ministeri d’Afers Exteriors. Els coprínceps, en canvi, no han contestat el correu enviat. Davant la manca de solucions, admeten que l’última via seria la judicial, un camí que voldrien evitar pels elevats costos, especialment tenint en compte les nombroses factures mèdiques que ja assumeixen, però que estan disposats a seguir “fins a Estrasburg” si calgués. Tot i així, l’advocat confia que “l’administració serà prou sensata per resoldre el cas sense haver d’arribar a aquests extrems”.