Nou països voten per l’acord mixt

No cal seguir desfullant la margarida. Molt han de canviar les coses perquè l’acord d’associació amb la Unió Europea sigui catalogat de no mixt, una naturalesa jurídica que des de fa molt temps semblava això. Després del posicionament oficial de França i de la contundent carta d’Emmanuel Macron l’engranatge europeu es comença a moure i ho fa contra els interessos d’Andorra. En la darrera reunió de l’Associació Europea de Lliure Comerç (grup EFTA) del 18 de novembre es va incorporar, per part de la presidència danesa del Consell de la Unió, el document Discussió sobre la naturalesa jurídica; discussió sobre l’esborrany de declaració, on s’exposa una votació indicativa -en absolut vinculant- dels països sobre l’acord amb Andorra.

La votació es va decantar clarament cap a un acord mixt. Els països que es van pronunciar per aquesta opció van ser nou, entre ells França, Bèlgica, Luxemburg, Països Baixos, Xipre, Malta i Hongria. L’acord no mixt va rebre el suport de tres estats membres: Espanya, Portugal i República Txeca, mentre que Alemanya i Itàlia van indicar que no tenien instruccions i que havien de demanar-les als seus governs. La resta simplement no es van pronunciar. Alemanya i Itàlia, però, havien mostrat anteriorment indicis de ser favorables a un pacte no mixt, i això pot suposar que probablement hi hagi un canvi d’opinió.

Madrid dona suport a Andorra, però evitarà una disputa directa amb l’elisi

El govern francès ja ha demanat als representants de la UE i als ministres d’exteriors que adoptin una decisió i no es demori més l’afer. Espanya està a l’altre costat per ajudar Andorra, però, segons fonts consultades pel Diari, no té cap mena d’intenció d’avivar un enfrontament amb França. No es pot obviar un altre punt. Després del Brexit, es va decidir que la relació de Gibraltar amb la Unió Europea fos negociada separadament, mitjançant un Tractat específic Regne Unit-Unió Europea. Facilitaria molt la tramitació final que aquest tractat no sigui considerat un acord mixt -que exigiria la participació dels parlaments de cada país de la UE- i que no hi hagi intenció de fer un referèndum a Gibraltar.

Macron reclama una resposta ràpida del Consell Europeu per tancar el debat

Mercosur

França, per la seva banda, té centrats els seus interessos en el tractat amb els països del Mercosur. Juntament amb Polònia i Itàlia, lidera el corrent que propugna un acord mixt, i vol evitar entrar en contradiccions que debilitin els seus arguments a Brussel·les. Defensa que l’acord UE-Mercosur és un de mixt, perquè conté una part comercial -competència de la UE- així com un pilar polític i de cooperació -competència compartida amb els estats membres-. Com a acord mixt, les concessions comercials s’han d’emmarcar en un acord polític més ampli. La ratificació d’acords mixts requereix una votació al Parlament Europeu i una votació unànime dels governs de la UE al Consell. Això vol dir que cada estat membre té dret a veto.

A més, l’acord també ha de ser ratificat pels estats membres de la UE d’acord amb els requisits constitucionals, cosa que inclou l’aprovació per part de parlaments nacionals i regionals.

La darrera reunió del grup EFTA incloïa un punt referent a Andorra. El tercer: Esborrany de decisions del Consell sobre la signatura i aplicació provisional i sobre la conclusió de l’Acord que estableix una associació entre la Unió Europea i, respectivament, el Principat d’Andorra i la República de San Marino: Discussió sobre la naturalesa jurídica; discussió sobre l’esborrany de declaració.

El pes de París

Des que França va moure fitxa i va argumentar la seva posició inamovible per l’acord mixt, el Govern i els membres del pacte d’Estat donen per fet que aquesta serà la naturalesa jurídica del text. I ara més, tenint en compte que vuit països s’han unit al país veí i comparteixen el mateix punt de vista, un escenari que suposarà una tramitació més llarga per a l’acord d’associació.