REPORTATGE
Una herència de sis milions
Un conflicte per la legítima acaba als tribunals després de dècades. L’hereu només rep 4.000 euros d’una herència milionària.
La seu de la justícia.
El que havia de ser un repartiment familiar segons la voluntat dels pares, va acabar convertit en una batalla legal de dècades. Un dels hereus va portar als tribunals la seva germana per reclamar el que considerava el seu dret legítim: una tercera part del patrimoni familiar. Segons el seu càlcul, el valor dels béns immobles superava els 6 milions d’euros. Però els tribunals només li van reconèixer 4.000 euros. I res més.
La diferència entre la xifra reclamada i la que es va concedir ha estat, des del principi, el nucli del conflicte. El demandant es basava en una escriptura d’heretament del 1954, en què els seus pares deixaven escrit que li corresponia una tercera part del patrimoni. Però els jutges no ho van interpretar com una obligació legal. Van considerar que no hi havia un mandat ferm de divisió proporcional, sinó una manifestació genèrica de voluntat. A més, la quantitat concedida es va condicionar a esdeveniments personals: només s’activava si l’hereu arribava a la majoria d’edat o es casava.
La justícia només reconeix 4.000 euros d’una legítima reclamada de sis milions
Amb aquesta lectura restrictiva, el tribunal va rebutjar tant la valoració aportada pel demandant com la possibilitat d’actualitzar els imports. I anys després, quan ell va intentar reobrir el cas al·legant que les sentències havien estat dictades amb parcialitat i interessos ocults, tampoc va obtenir resposta favorable. La revisió va ser inadmesa per manca de proves i per haver-se presentat fora de termini. Ara, el Tribunal Constitucional ha confirmat la decisió i rebutjat definitivament l’empara.
El demandant assegurava que el dret a la legítima havia estat ignorat i que la justícia havia avalat una vulneració clara de les últimes voluntats dels seus pares. Però el Constitucional considera que no hi ha base jurídica ni elements objectius per revisar les sentències. El cas es tanca així, amb una xifra simbòlica que, per a l’afectat, representa una ferida personal, familiar i institucional. Una disputa entre germans que ha derivat en una reflexió més profunda: què passa quan la lletra de la llei no arriba a protegir la voluntat de qui ja no hi és. I fins a quin punt la rigidesa dels procediments judicials pot esdevenir una barrera insalvable per fer justícia quan l’origen del conflicte és la família mateixa.