REPORTATGE
Sòl amb fronteres
La proposta d’una zona franca entre Niça i Mònaco i la d’Organyà amb Andorra evidencien les dificultats per materialitzar espais fiscals transfronterers operatius.
Obres del polígon d’Organya.
El diputat francès Éric Ciotti ha proposat recentment la creació d’una zona econòmica comuna entre Niça i Mònaco. Segons la proposta, aquesta zona permetria a empreses monegasques establir-se en territori francès, concretament a la plana del Var, a l’oest de Niça, mantenint condicions fiscals similars a les del Principat. L’objectiu seria fomentar la implantació d’activitat econòmica en una zona en transformació, aprofitant la proximitat geogràfica i les relacions laborals ja existents entre ambdós territoris.
La proposta, però, requeriria la signatura d’un tractat internacional entre França i Mònaco, amb l’aprovació posterior del Parlament francès. Aquest tractat hauria de definir el marc legal, fiscal i laboral aplicable a la nova zona econòmica. Actualment, no hi ha cap marc legal vigent que permeti la creació automàtica d’una àrea fiscalment diferenciada dins del territori francès amb benefici per a empreses estrangeres. A més, les regulacions fiscals i laborals a França són competència de l’Estat i tenen un marc regulador estricte.
Les zones franques topen amb traves legals, fiscals i administratives
També caldria establir com es gestionaria la fiscalitat aplicable a les empreses que s’hi instal·lessin, així com les condicions d’accés per als treballadors, especialment tenint en compte que una part important dels ocupats a Mònaco són residents francesos. Segons dades oficials, més de 50.000 francesos es desplacen diàriament a treballar al Principat.
En paral·lel, un projecte amb característiques similars s’està desenvolupant a la zona d’Organyà, a l’Alt Urgell. Aquesta iniciativa, impulsada conjuntament pel Govern d’Andorra i la Generalitat de Catalunya, preveu la creació d’una zona econòmica especial en terrenys de l’Institut Català del Sòl. L’objectiu és oferir espai per a empreses que no poden créixer dins d’Andorra per manca de sòl disponible.
El projecte d’Organyà inclou la urbanització del sector de Vilansats, amb una extensió prevista de fins a 36 hectàrees. Ja s’ha licitat la primera fase de les obres d’adequació i accessos. Tanmateix, com en el cas de Niça, l’avenç del projecte està condicionat per la tramitació urbanística, la dotació d’infraestructures i l’establiment d’un règim fiscal que sigui compatible amb la normativa espanyola i atractiu per a les empreses andorranes.
Actualment, la zona no disposa d’un règim fiscal especial operatiu, i les empreses que s’hi vulguin establir hauran de sotmetre’s a la fiscalitat espanyola, fet que pot influir en les decisions d’implantació. Tot i la voluntat institucional, el projecte encara es troba a la fase inicial.
Ambdós casos mostren les dificultats tècniques, administratives i legals que comporta la creació d’espais econòmics transfronterers en contextos amb normatives estatals estrictes.