REPORTATGE
Genealogia completa d’un país
La biblioteca nacional acull avui la conferència de Jordi Buyreu i Raimon Masdéu sobre l’evolució demogràfica dels segles XVI-XIX.
Família casa Nicolau, Ordino, 1932.
Corria l’any 2014 quan va començar un estudi pioner al nostre país: el de tota la població andorrana que havia deixat rastre en els llibres sacramentals entre el segle XVI i el 1830. És a dir, el registre en una base de dades de totes aquelles persones que havien nascut, s’havien casat o havien mort en terra andorrana, o que com a mínim havien fet una de les tres coses.
El projecte, liderat per Valentí Gual i Jordi Buyreu, ambdós professors de la Universitat de Barcelona, tenia l’ambiciós objectiu d’oferir aquest compendi en culminar l’ajut Cebrià Baraut que havien rebut de l’Arxiu Nacional, el 2016. La realitat, tanmateix, va acabar evidenciant als investigadors que aquell projecte seria molt més ingent de l’esperat, fins al punt que està previst que arribi al punt de culminació dotze anys després d’haver-se iniciat, el desembre del 2026. A hores d’ara, però, Buyreu afirma que bona part de la informació ja s’hi ha bolcat i que la base de dades que ara mateix gestionen ell, Raimon Masdéu i l’informàtic Adrià Sastre és cada vegada més completa.
La base de dades de la demografia andorrana fins al 1830 és única al món
Per tant, en aquests moments Andorra ja disposa d’un estudi demogràfic pràcticament complet del 1500 al 1830, un treball pioner i únic al món que permet a l’investigador i al gran públic de poder consultar la data de naixement, de matrimoni i de defunció dels andorrans d’aquell temps.
Però la informació que ofereix la base de dades va encara més enllà: segons afirma Buyreu, “gràcies als registres, s’han pogut establir les genealogies de les nissagues andorranes de l’època estudiada, de tal manera que ara tenim una imatge molt completa de les famílies i els habitants del país”. I més que això, perquè en molts casos, els registres també permeten conèixer oficis o altres informacions, cosa que també obre la porta a recerques en àmbits com ara l’economia.
L’elecció del període estudiat respon, en el punt de partida, als primers moments en els quals es comencen a establir registres sistemàtics en els llibres sacramentals, “per bé que no tots comencen en el mateix moment”, diu Buyreu. I pel que fa a la data de tancament, el 1830, correspon als registres microfilmats que té a disposició l’Arxiu Nacional. Si es volgués ampliar la base de dades, caldria comptar amb una documentació que, a hores d’ara, està a les mans del bisbat d’Urgell. I així, si es volgués, fins a arribar a final del segle XX, quan va néixer l’actual Registre Civil.
Per tant, no es pot descartar que en un futur aquesta sèrie mundialment única segueixi creixent. En tot cas, per si sola, ja és ara per ara una eina completíssima i que en relativament poc temps hauria de ser de consulta pública. Per a aquells que no puguin esperar, avui tenen l’oportunitat de sentir Masdéu i Buyreu a la Biblioteca Nacional i veure, abans que ningú, com funciona la base de dades. El següent pas, ja per a un futur a mitjà termini, serà escriure la història completa de la demografia andorrana.