L'NIFORME DEL GREVIO
A cegues amb la violència de gènere
Les mancances en el registre de denúncies, sentències i ordres de protecció limiten la capacitat per combatre el problema
El Consell d’Europa, a Estrasburg.
El nou informe temàtic del Grevio sobre Andorra, publicat ahir, situa al centre del diagnòstic una mancança estructural: el país continua sense un sistema complet, homogeni i interoperable de dades sobre violència de gènere. L’organisme del Consell d’Europa alerta que aquest buit estadístic impedeix valorar l’abast real de la violència contra les dones i domèstica, seguir el recorregut de cada cas i mesurar la resposta institucional. Segons l’avaluació, les xifres policials no registren de manera sistemàtica elements essencials com l’edat de les víctimes, la relació entre víctima i agressor o la tipologia concreta de violència.
El Grevio subratlla que la manca de dades no es limita a l’àmbit policial. Assenyala que cal millorar de manera urgent el sistema de dades en ordres de protecció, sentències i ruptures de procediments, perquè actualment no existeixen registres unificats ni protocols de recollida continuada. Sense aquest seguiment, afirma, és impossible determinar quantes ordres d’allunyament s’executen, quantes s’incompleixen, quant duren realment, quantes causes es tanquen sense resolució i quin és l’impacte de les decisions judicials. Aquest dèficit informatiu, segons el Consell d’Europa, limita “la capacitat global del país per entendre el fenomen i adaptar polítiques públiques efectives”.
“La Llei d’igualtat suposa un punt d’inflexió i reforça la capacitat contra la violència”
Desistiment
L’avaluació també posa el focus en un altre element numèric destacat: el 70% d’abandonament del programa de relacions no violentes, destinat a homes que han exercit violència de gènere. El Grevio considera que aquesta taxa de desistiment és “excessivament elevada” i alerta que minimitza l’impacte d’un dispositiu que hauria de contribuir a reduir la reincidència. A més, l’organisme recorda que Andorra continua sense disposar d’un programa específic per a agressors sexuals, un requisit previst al Conveni d’Istanbul.
“Presentarem un pla d’accions durant el 2026 per avançar en els objectius europeus”
Pel que fa als infants, l’informe insisteix que les decisions de custòdia i visites han de tenir en compte, de manera prioritària, l’existència de violència prèvia. L’organisme alerta que conceptes sense base científica, com ara l’alienació parental, continuen apareixent en alguns procediments i poden invisibilitzar situacions de maltractament.
En l’àmbit estratègic, l’ens reitera que Andorra no disposa d’una política integral. El document Present i futur és considerat insuficient perquè no fixa objectius mesurables, terminis ni mecanismes de revisió, fet que impedeix garantir coherència entre les àrees de prevenció, protecció i sanció.
Davant del contingut de l’informe, el ministre portaveu, Guillem Casal, va destacar que “celebrem l’informe elaborat, que reforça l’actuació que ha fet Andorra en favor de l’eliminació de la violència de gènere”. També va remarcar que la Llei d’igualtat “suposa un punt d’inflexió” i que les formacions al personal docent, judicial, policial o penitenciari “permeten reforçar la sensibilitat i les capacitats” en la detecció i gestió dels casos. Casal va assegurar que el Govern ja treballa en un pla d’accions que es presentarà el primer semestre del 2026 per “avançar en els objectius que apunta el Grevio i el Consell d’Europa”.
Tot i els senyals d’alerta, l’informe recull avenços importants en l’àmbit normatiu i institucional. Un dels més destacats és la reforma del Codi Penal aprovada el 2022, que introdueix per primera vegada el principi del consentiment com a element central en els delictes contra la llibertat sexual. Aquesta modificació, alineada amb els estàndards europeus, permet tipificar l’agressió sexual sense necessitat de demostrar violència o intimidació física, i respon a una de les exigències històriques dels organismes internacionals.
Llei d'igualtat
El Grevio valora positivament l’aprovació de la Llei d’igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes, així com l’estructuració de serveis especialitzats per a l’atenció de víctimes. El document subratlla l’existència de punts d’atenció permanents a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell i a les dependències policials, que garanteixen suport immediat tant en l’àmbit sanitari com en el psicològic.
També s’aplaudeix el reforç pressupostari del servei d’ajuda a les víctimes de violència de gènere, així com les campanyes de sensibilització i formació destinades a personal sanitari, docent, judicial i de seguretat. Aquestes accions s’han intensificat els darrers anys i formen part d’una estratègia per consolidar una resposta integral i transversal.
El ministre portaveu va remarcar que aquesta feina és contínua: “És cert que no s’acaba aquí. Hi ha una altra acció que no recull aquest informe, que és la recent modificació del delicte d’agressió, i que permet que l’Estat sigui subsidiari en els casos de violència de gènere, perquè les víctimes no hagin de sufragar les despeses, tot i que després l’Estat les reclami als agressors.” Casal va insistir que el futur pla d’accions tindrà en compte les recomanacions del Consell d’Europa i que “ens permetrà avançar en els objectius que persegueixen garantir una estructura que lluiti contra les accions de violència”.
Pel que fa a una de les mesures que el Grevio considera urgents –la revisió del criteri judicial en casos de custòdia amb antecedents de violència–, el ministre va defensar la formació com a eina clau per influir en la pràctica: “Al final, els batlles són els que han d’interpretar la jurisprudència. Nosaltres hem d’analitzar i trobar situacions més concretes que s’adhereixin als preceptes que recomana l’informe, però també s’ha de tenir en compte que això pertoca al poder judicial, dins del marc de la seva independència.”