Una despesa sense aturador

La partida destinada a personal del sector públic continua la seva escalada imparable. Segons les dades recollides en l’estadística d’execució pressupostària corresponent al segon trimestre del 2025, el conjunt de la despesa de personal del Govern, els comuns i la Seguretat Social ha assolit els 107,7 milions d’euros. Aquesta xifra suposa un increment del 42,6% respecte al mateix període de l’any 2018, quan el cost s’elevava a 75,5 milions.

Lluny de mostrar oscil·lacions o períodes d’estabilització, l’evolució de la despesa de personal ha estat contínuament ascendent al llarg dels últims set anys. El 2019 la xifra ja pujava a 78,4 milions, i malgrat que el 2020 es va veure un lleuger estancament, els anys posteriors van marcar una tendència clara a l’alça: 80,8 milions el 2021, 84 milions el 2022, 93,9 milions el 2023 i 100,6 milions el 2024. La corba de creixement no s’ha aplanat ni tan sols en contextos d’incertesa, com la pandèmia o la crisi energètica derivada del conflicte a Ucraïna. Tot al contrari, la consolidació de les plantilles i l’increment dels salaris mitjançant l’aplicació de la nova Llei de la Funció Pública han contribuït a reforçar aquesta tendència.

La despesa de personal ha crescut 32 milions en set anys

Aquestes dades corresponen al conjunt del sector públic administratiu andorrà. Tot i que el Govern és qui suporta la major part del pes d’aquesta despesa, les corporacions comunals també han experimentat un augment de les partides destinades a personal. En concret, els comuns han incrementat aquesta despesa gairebé un 20% des del 2020, amb una evolució que reflecteix tant l’augment del nombre de treballadors públics com la millora generalitzada de les condicions retributives.

El creixement de la despesa de personal s’ha produït a un ritme superior al del conjunt dels ingressos públics. Mentre que aquests han experimentat un increment del 8,4% entre el 2024 i el 2025, la despesa en salaris ha augmentat un 7% en aquest mateix període, mantenint una velocitat superior si es mira en perspectiva. Això vol dir que la proporció que representa la massa salarial dins del conjunt del pressupost executat continua creixent, i se situa ja prop del 18%. Aquest desequilibri progressiu genera interrogants sobre la capacitat del sector públic per contenir la seva pròpia estructura, especialment en un context de demanda creixent de serveis, però també de contenció pressupostària.

Cal tenir en compte, a més, que l’increment acumulat de la despesa de personal supera amb escreix la inflació registrada durant aquest mateix període, la qual cosa indica que no es tracta només d’una actualització per mantenir el poder adquisitiu dels treballadors públics. El creixement respon, sobretot, a decisions estructurals: la creació de noves places, l’ampliació de serveis, l’adaptació a nous marcs legals i tecnològics, així com la reorganització de categories laborals que han donat com a resultat retribucions més elevades.

Tot plegat dibuixa un escenari que convida a la reflexió. És sostenible a mitjà termini una despesa que creix de manera sistemàtica per sobre del PIB i dels ingressos públics? Quin marge de maniobra tenen les institucions per racionalitzar la despesa sense comprometre la qualitat dels serveis públics? I fins a quin punt el creixement del sector públic pot condicionar altres prioritats de país, com la inversió o les polítiques socials?

En un país de dimensions limitades com Andorra, aquestes preguntes prenen una rellevància especial. La gestió de la despesa de personal és un dels principals reptes que afronten el Govern i les administracions locals. Les dades mostren que, de moment, la direcció és clara i constant. Una despesa sense aturador.