RISCOS NATURALS
Al límit pel canvi climàtic
Andorra reforça el seu paper en el projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima, amb AR+I com a actor clau
Una estació d’esquí sense neu.
El Pirineu està al límit a causa del canvi climàtic i Andorra s’ha situat en primera línia de la resposta transfronterera davant la situació d’emergència que viu el massís. El Principat participa activament en el projecte europeu LIFE Pyrenees4Clima a través d’Andorra Recerca + Innovació, i ha tingut un paper rellevant en l’elaboració del dictamen científic i tècnic que alerta sobre l’empitjorament accelerat dels riscos naturals als Pirineus. L’informe, publicat aquest mes, reclama accions urgents i coordinades per mitigar els efectes d’una crisi que ja impacta el territori andorrà i que exigeix una resposta local i internacional conjunta.
Els incendis de sisena generació ja afecten diverses zones del massís pirinenc
El document, elaborat per 46 entitats vinculades a l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), constata que el Pirineu s’escalfa un 30% més ràpid que la mitjana global. Des de 1960, la temperatura mitjana ha pujat 1,9 °C, amb conseqüències com la reducció del mantell nival, l’increment dels incendis forestals, la pèrdua de biodiversitat i una pressió creixent sobre els ecosistemes i els recursos hídrics.
El dictamen fa referència explícita a l’estiu del 2025 com un punt d’inflexió, amb dues onades de calor molt intenses i diversos incendis de gran magnitud que van afectar greument les zones de muntanya del sud de França i la península Ibèrica. Davant aquest escenari, s’insta a reforçar la resiliència del territori pirinenc mitjançant una acció col·lectiva i estructurada.
El projecte alerta que la resposta climàtica ha de ser col·lectiva i immediata
Andorra hi contribueix activament amb accions de restauració ecològica, monitoratge de riscos, desenvolupament de sistemes d’alerta climàtica i impuls de pràctiques agroforestals adaptades a l’entorn de muntanya. L’experta Laura Trapero, d’Andorra Recerca + Innovació, figura entre els autors del document, i ha col·laborat en la definició de mesures per fer front als fenòmens extrems, especialment en contextos d’alta muntanya i escenaris de risc híbrid.
Andorra aplica estratègies pròpies per adaptar-se als nous escenaris de risc climàtic
El Principat destaca també en l’impuls d’un Protocol Pirinenc d’Emergències Forestals, que té per objectiu millorar la coordinació entre els equips d’intervenció d’Andorra, Espanya i França. El dictamen proposa establir sistemes interoperables de cartografia, alertes meteorològiques i comunicació de crisis, per garantir una resposta eficaç davant incendis que no entenen de fronteres administratives.
Mesures concretes
Entre les mesures concretes que proposa el projecte LIFE Pyrenees4Clima hi ha la promoció de paisatges en mosaic, la revalorització de la ramaderia extensiva com a eina de prevenció d’incendis, l’ús de solucions basades en la natura i la restauració d’àrees cremades amb espècies adaptades al clima futur. En aquest àmbit, Andorra ja ha posat en pràctica estratègies de gestió forestal i control del combustible vegetal en zones sensibles, en col·laboració amb el sector agrícola i forestal.
També es posa l’accent en la necessitat d’adaptar els calendaris de vigilància i extinció a les noves realitats climàtiques, amb temporades de risc més llargues i intenses. A més, el dictamen demana reforçar la capacitació de brigades locals i voluntàries, fomentar una cultura de la prevenció i desenvolupar sistemes d’alerta precoç basats en dades d’alta resolució i validació local.
L’Estratègia Pirinenca de Canvi Climàtic (EPiCC), que compta amb la signatura del Govern, serveix de marc per coordinar aquestes accions a escala transfronterera. Aquesta estratègia estableix la base per replicar bones pràctiques, transferir coneixement i promoure una governança compartida del risc climàtic al llarg del massís.
El document també assenyala la necessitat de consolidar una xarxa d’aprenentatge col·lectiu entre regions, incloent espais permanents d’intercanvi, protocols postemergència i sistemes de suport a petits municipis de muntanya. En aquest context, Andorra pot esdevenir un referent per la seva capacitat d’integrar recerca, gestió territorial i cooperació institucional.
Finalment, el dictamen clou amb una crida a actuar “sense dilació” per evitar que la degradació avanci fins a punts de no retorn. L’alerta és clara: els Pirineus estan al límit, i només una resposta col·lectiva, sostinguda i ben coordinada podrà evitar conseqüències irreversibles. El compromís andorrà amb aquesta causa, des de la ciència i la gestió del territori, reforça el seu paper com a actor implicat en la defensa del futur del massís pirinenc.