Cultura
L’Andart reafirma el seu caràcter crític més enllà dels rècords de visitants
Un dels objectius de la sisena edició ha estat generar debat

La instal·lació de l'artista Tito Farré al Coll de la Gallina.
No tot a L’Andart és bonic, agradable o fàcil de contemplar. De fet, potser una de les novetats d'aquesta sisena edició del festival ha estat demostrar al públic que la seva força resideix precisament en acollir obres que incomoden, que generen debat i que conviden a mirar més enllà de l’estètica. Un tarannà que, a tall d'exemple, va quedar molt clar amb la pancarta “País en venta / venut” de l'artista Tito Farrré, que es va instal·lar al Coll Gallina i que, durant setmanes, va acaparar l'atenció dels mitjans de comunicació i va suscitar converses i opinions diverses entre els visitants.
“No només creem coses boniques. Hi ha un esperit crític, obres que són complicades i que conviden a reflexionar”, assegurava el comissari de la biennal, Pere Moles. “És bo pel festival que les obres generin discussió. Això vol dir que l’art està complint la seva funció, que provoca emoció i pensament”, afegia.
Fa tan sols una setmana, Moles donava a conèixer la xifra de visitants que havien passat pel festival al llarg d'aquesta darrera edició: 8.000 persones a l’Hotel Pol, un número que triplicava els visitants de l'any anterior. “Els factors són molts, però més enllà de les xifres, el que realment importa és com els visitants han viscut el projecte. És la curiositat que se’ls ha despertat, l’emoció, l’experiència col·lectiva”, assenyalava, tot assegurant que aquesta edició ha estat una experiència enriquidora tant a nivell personal com col·lectiu. “Crec que aquesta edició reafirma el festival com un projecte viu i en constant evolució. Tot i haver superat moments complicats com la pandèmia, aquesta edició ha suposat un pas de gegant, sobretot pel retorn del públic, ja que hem rebut escoles, col·lectius de gent gran… Si sumem tot això, l’experiència ha estat molt positiva i ens anima a preparar una edició encara més interessant”, afegia.
Pel que fa al paper dels artistes, Moles —qui diu que molts artistes han aportat experiències molt diferents, sense voler destacar-ne només una— assenyalava com a fet destacable la participació de Liechtenstein com a país convidat. “Penso que ha estat interessant acollir Liechtenstein, amb una cultura de muntanya similar a la nostra i una missió semblant de consciència, per veure com s'han acostat a través de la creació artística. Aquest intercanvi amb artistes de diferents nacionalitats —hem tingut una biennal amb 20 països— ha enriquit molt l’experiència”, ha celebrat, tot afirmant que molts artistes repeteixen i això mostra l’interès i el valor del festival. Pel que fa als artistes locals, Moles també assegura que és important garantir-los espai, ja que participar en una exposició d’aquest nivell els permet situar-se al costat de creadors amb molt prestigi.
Una altra de les tendències destacades d’aquesta edició, segons el comissari, ha estat la presència d’obres relacionades amb les noves tecnologies, que aporten noves maneres d’experimentar i relacionar-se amb l’art contemporani.
Quan se li demana per algun repte, Moles explica que, per a ell, el repte és inherent a cada edició. “Jo considero el festival com un laboratori. Sempre hi ha espais nous i reptes logístics, però això forma part del procés creatiu”, comentava. Amb relació a aquesta qüestió, el comissari de la biennal assegura que, per exemple, la ruta panoràmica ja forma part de l’ADN del festival. “Els formats més oberts, que permeten una interacció directa amb l’espai i el paisatge, han tingut molt bona acollida. Continuarem apostant per l’art a la natura i per la descoberta d’espais culturals i patrimonials”.
Ara, però, toca descansar. De fet, durant les properes dues setmanes l’equip del festival es dedicarà al desmuntatge i a recuperar les obres dels artistes. Després, com explica Moles, vindrà el moment de digerir tot el que ha passat i començar a preparar la nova edició. “Normalment comencem a organitzar la pròxima edició al desembre: decidir espais, crear convocatòries i explorar futurs llocs per a la biennal. Ara toca assimilar el que ha passat i començar a preparar la nova edició”, conclou.