Dos terços dels majors de 75 anys no tenen assegurança complementària

Les assegurances complementàries per tenir cobertura sanitària total estan especialment esteses en el grup de població entre els 35 i els 65 anys, mentre que són els majors de 75 anys els que majoritàriament depenen en exclusiva de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS). En concret, més de dos terços dels padrins a partir de 75 anys (un 66,7% dels homes i un 69,4% de les dones) únicament compten amb la CASS. I les dades extretes de la darrera Enquesta nacional de salut revelen que, edat a banda, també hi influeix la capacitat econòmica. Les classes menys benestants (treballadors manuals qualificats o treballadors no qualificats) són les que declaren en un grau més alt tenir una modalitat de cobertura única (amb un 43,1% expressat pels homes i un 39,2% per part de les dones). I com es constata amb les dades mencionades, hi ha també una diferència per sexe: les dones contracten en més mesura aquest tipus de cobertures alternatives que no pas els homes. La dada és rellevant en un sistema de copagament com l’andorrà i l’estudi diferencia entre dos tipus d’assegurances: la que cobreix el 25% de l’acte mèdic que no reemborsa la Seguretat Social i la que ho fa al 100%. La més habitual amb diferència és la del 25%, però entre les classes amb capacitat econòmica més elevada (l’estudi els classifica com a personal directiu) hi ha un percentatge de 20% d’homes i de 18% de dones que tenen la pòlissa més completa.

Quant a la necessitat d’atenció sanitària, l’estudi revela que el 82% de la mostra va declarar que havia hagut d’acudir en els darrers dotze mesos al metge de capçalera, mentre que la meitat va anar al dentista o el ginecòleg (les dones) i un 33% a l’oftalmòleg. Pel que fa a les especialitats que necessiten la derivació del metge referent, prop d’un 30% van acudir al fisioterapeuta i un 10,6% al psicòleg. Un 36,5% va necessitar “altres especialitats” que no s’especifiquen. Respecte a l’ús del recurs hospitalari, un 10% va requerir un ingrés (la proporció és més alta en els majors de 75 anys) i la majoria (85%) va ser a Andorra i per una operació quirúrgica (62,7% d’homes i un 45% de dones). Un 11% van necessitar una cirurgia major ambulatòria (l’operació quirúrgica sense ingrés que ha potenciat l’hospital els últims anys). I respecte a l’atenció d’urgència, un 6,3% va trucar al 116 i el 87,7% va ser enviat a l’hospital, i un 28,1% va acudir a urgències. Finalment, s’avalua l’efecte de les llistes d’espera: un 15% de dones i un 7,5% d’homes declaren que van ser atesos molt tard o que van renunciar a ser atesos.