PROJECTE DE LLEI
Límits al turisme per evitar tensions socials
Els visitants han de garantir la convivència, el respecte cultural i la protecció de l’entorn
L’avinguda Carlemany plena de turistes.
El terme turismofòbia es va popularitzar a Espanya el 2016. Els experts remarquen que no és odi als visitants, sinó al model: la pressió sobre la vivenda, la saturació de l’espai públic, la pèrdua d’identitat, l’encariment dels serveis. El comportament d’alguns turistes deixa empremta i s’ha convertit en motiu de frustració creixent entre els veïns, que senten com la ciutat es transforma de casa a aparador. Andorra no ha patit encara protestes ni hi ha pancartes al carrer contra la massificació del turisme.
El projecte de llei general de turisme que el ministre Jordi Torres va presentar dijous fa una menció directa a aquesta problemàtica, encara que no n’aprofundeix ni es menciona la paraula turismofòbia. L’article 17, sobre Deures dels usuaris dels serveis turístics, va en aquest sentit. Els visitants estrangers han de “respectar les tradicions, la llengua i les pràctiques socials i culturals d’Andorra, així com l’entorn natural i el patrimoni cultural i natural. No interferir negativament en la vida dels residents”. Aquí s’obre el gran interrogant: com s’evita que el dia al dia dels ciutadans no es vegi alterat per persones àvides de descobrir coses noves i amb una noció del temps i costums molt diferents?
La normativa exigeix un tracte digne i respectuós amb els treballadors
El text estableix que els usuaris dels serveis turístics tenen el deure de respectar una sèrie de normes que van més enllà del simple ús dels establiments o les activitats contractades. L’objectiu és garantir una convivència harmònica entre visitants i residents, així com protegir l’entorn natural i el patrimoni cultural del país.
La normativa especifica que cal “respectar les normes d’ús i de règim interior dels establiments turístics i les regles dels llocs objecte de visita i de les activitats turístiques”, així com les normes de convivència dels habitatges turístics, inclosos “els serveis i béns comuns, i dels espais en copropietat determinats en les normes de règim interior de les comunitats de propietaris”. Els turistes també han d’observar “les regles d’higiene, educació, convivència social, vestimenta i respecte a les persones, institucions i costums per a la utilització adequada dels serveis turístics”.
Pel que fa a les obligacions econòmiques, es fixa que han d’“abonar el preu del servei contractat en el moment de la presentació de la factura o, si escau, en el lloc, el temps i la forma convinguts”, independentment de si han presentat alguna queixa.
Educació
La protecció de l’entorn també és un punt clau. Els usuaris tenen el deure de “respectar l’entorn ambiental, el patrimoni cultural i natural, i els recursos turístics dels llocs visitats”, així com “les instal·lacions i els equipaments de les empreses i els establiments turístics”. Finalment, es recalca la importància de “tractar amb respecte i dignitat les persones que treballen en el desenvolupament de l’activitat turística”, i es prohibeix “cedir a tercers el dret a l’ús dels serveis contractats” si no està expressament permès.
Aquesta regulació busca crear un marc equilibrat que permeti que el creixement turístic no comprometi la qualitat de vida de la població local. A més, vol promoure una actitud conscient i respectuosa per part dels visitants, fent que el turisme sigui un element positiu per al país. Amb aquest enfocament, es vol garantir que l’activitat turística continuï sent una font de riquesa.