El tractament d’addiccions creix

La Unitat de Conductes Addictives (UCA) de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell va donar l’alta hospitalària a 48 pacients durant l’any passat, una xifra que representa el 19,75% del total d’hospitalitzats a la Unitat de Salut Mental d’adults. Aquestes altes han comportat 65 ingressos hospitalaris, el 19,17% del total del servei. Aquest procés inclou la desintoxicació i és seguit d’una fase de deshabituació a través de Consultes Externes o l’Hospital de Dia.

El servei ofereix tractaments personalitzats i seguiments llargs

L’activitat assistencial de l’UCA ha viscut un augment constant els darrers anys. Segons dades del SAAS facilitades pel Govern al conseller socialdemòcrata Pere Baró, l’any passat es van atendre 879 persones, davant les 583 del 2020, fet que suposa un increment de gairebé el 51%. Aquest augment ha estat progressiu: 645 atesos el 2021, 720 el 2022, 754 el 2023 i finalment, 879 el 2024. Malgrat l’increment, des de Salut s’assegura que el servei manté l’eficiència. “Actualment a l’UCA es dona resposta a les peticions en un termini de set dies entre la demanda i la resposta assistencial”, afirma la ministra de Salut, Helena Mas.

L’equip de professionals que conforma la unitat és de 10 persones: psiquiatres (tant d’adults com infantojuvenils), psicòlegs clínics, un treballador social, un educador social, un integrador social, personal d’infermeria i un administratiu. A més, des del mes de setembre passat, quan es va traslladar al nou Centre Comunitari de Salut Mental i Addiccions, compta amb suport administratiu addicional. En els darrers cinc anys, el reforç s’ha concretat en dues incorporacions: un psiquiatre infantojuvenil el novembre del 2022 i un psicòleg clínic el juliol del 2023.

El ministeri descarta ampliar l’equip professional en aquests moments

Registres

Un dels punts crítics de la resposta parlamentària és la manca de dades sobre els pacients que abandonen el tractament. El ministeri reconeix que actualment “no es disposa d’informació sobre el nombre de pacients que abandonen el tractament”, tot i que s’està treballant en la millora dels registres i sistemes de seguiment. Aquesta limitació de dades també afecta la reincidència. Tot i que es disposa de xifres de primeres visites –365 el 2024, xifra superior a la de qualsevol dels darrers cinc anys–, no és possible distingir entre pacients nous i retorns. El sistema actual considera com a nova visita qualsevol cas que torni després de sis mesos d’inactivitat, sense poder determinar si es tracta d’una recaiguda.

Patrons

Amb tot, des de Salut es defensa que “les recaigudes són un fenomen que forma part dels patrons d’evolució habituals en els processos de deshabituació” i que no han d’interpretar-se com un fracàs, sinó com “episodis que poden oferir informació rellevant sobre les dificultats de la persona”.

Des del 2022, el servei també ofereix un recurs específic per a joves amb tractament immediat, intensiu i personalitzat, tant per a casos de consum com d’addiccions conductuals. Aquest programa treballa des d’un enfocament individual, familiar i grupal. L’objectiu inicial és vincular l’adolescent i la seva família a l’equip assistencial i a partir d’aquí construir un pla terapèutic individualitzat. “Algunes famílies es beneficien dels grups de familiars”, destaca la titular de la cartera de Salut.

El Govern assegura que el combat de les addiccions continua sent una prioritat. “Les conductes addictives són un àmbit d’actuació prioritari, que requereix accions continuades i coordinades”, afirma Mas. Aquestes actuacions s’inscriuen dins el Pla integral de salut mental i addiccions (PISMA) i el Pla nacional de conductes addictives (PNCD), que estableixen les línies estratègiques.

Entre les accions destacades, el Govern esmenta la prevenció en escoles, les campanyes de sensibilització, la disponibilitat de recursos residencials i la formació continuada dels professionals de la salut mental.