REPORTATGE
Construir la memòria d’un país
L’Arxiu Nacional d'Andorra inaugura a la Sala d’Exposicions del Govern una mostra amb 143 fotografies d’onze autors dedicada als pioners que permet resseguir setanta anys d’història del país.
Un fotògraf a la mostra inaugurada ahir a la Sala d’Exposicions del Govern.
“Querida Mama: Un amigo me proporcionó una càmera fotogràfica que he ensayado y aun que no muy bien he podido sacar el retrato de Ventureta Sola.” Amb aquestes paraules, Joaquim de Riba Camarlot es dirigia a la seva mare l’any 1884, en el que és el testimoni conegut més remot d’una fotografia disparada a Andorra. Una missiva que forma part de l’exposició Pioners 1884-1954, inaugurada ahir al vespre a la Sala d’Exposicions del Govern, al Parc Central d’Andorra la Vella. La mostra ha estat comissariada pel fotògraf i responsable del fons fotogràfic de l’Arxiu Nacional, Isidre Escorihuela, i per l’historiador i també arxiver Pau Chica, i s’inscriu en els actes de commemoració dels 50 anys de l’Arxiu Nacional d’Andorra.
Un fotògraf fa una instantània de l’exposició.
Es tracta, possiblement, d’una de les exposicions més importants que s’han realitzat fins ara dels fons fotogràfics conservats a l’Arxiu, tant pel format de les imatges exposades, de grans dimensions i directament des del negatiu, com pel plantejament. I és que d’entre els centenars i milers d’instantànies, els comissaris n’han elegit tres de cada autor, una proposta si més no arriscada però que qualsevol que visiti la mostra considerarà encertada. Les instantànies elegides tenen el mèrit de ser representatives de cada moment històric que van viure els seus autors i permeten, per tant, no tan sols conèixer qui van ser els pioners i la seva obra, sinó també conèixer de primera mà la història d’Andorra.
És la primera vegada que algunes imatges són reproduïdes en gran format
Val a dir que de cadascun d’ells també n’ha elegit una desena més, aquestes impreses amb una mida més petita i en forma de postal, de tal manera que el visitant es pot endur aquelles que més li cridin l’atenció. Una manera, també, d’emportar-se, de forma lícita, un trosset de la història del país a casa.
El recorregut de la mostra comença amb el fotògraf més contemporani, Fèlix Peig, i arriba fins a Joaquim de Riba i la carta que citàvem més amunt. Peig va ser autor de més de 65.000 instantànies, que es diu aviat, i té el mèrit de ser el primer fotògraf que va exercir oficialment pel Consell General. Amb ell, el visitant s’apropa a l’Andorra de la plena contemporaneïtat, amb el boom turístic, el comerç i la reforma de les institucions. D’ell és, per exemple, una de les imatges icòniques de la primera trobada a Andorra entre coprínceps.
De Peig i els anys seixanta la mostra va retrocedint: primer, amb Francesc Pantebre, el primer teleesquí al Coll Blanc del 1957 o l’incipient comerç de masses. El segueix Josep Alsina, coetani un xic anterior, el qual veu l’Andorra posterior a les guerres, la d’Espanya i la Mundial, un país que encara no sabia aleshores quin camí seguiria. Narcís Casal va retratar encara un país agrícola i ramader, però també va testimoniar el pas de refugiats durant la guerra civil espanyola. I d’aquest moment històric és un fons que Escorihuela defineix com a sorprenent, per haver retratat la pràctica totalitat de refugiats espanyols. És obra d’un dels tres membres de la nissaga Areny-Plandolit que són representats a la mostra: el farmacèutic Ramon, el qual va fer servir la façana de la seva farmàcia i també la de l’antic comú de la capital com a fons per contrastar els centenars de rostres, molts encara per identificar, que van passar per davant del seu objectiu. Es tracta d’un fons d’un important valor històric, desconegut per al gran públic i que ha deixat una instantània amb un rostre que presideix l’exposició i acompanya el visitant del primer al darrer moment.
Un altre Areny-Plandolit, en aquest cas Xavier, retrata l’Andorra dels trenta del segle XX i de FHASA, un país que vivia els primers passos cap a la modernitat, també de la mà de la cada vegada més important indústria tabaquera en la qual les cigarreres tenien un paper fonamental. Aquella primera modernitat era la que encara combinava el sector primari però veia créixer ja els primers hotels: amb Joaquim de Riba Cassany hom pot contemplar aquesta dualitat, amb la Fira del bestiar d’Ordino i, de fons, l’hotel Coma en plena construcció. Amb Julià Reig Roqueta veiem les primeres carreteres i un Francesc Cairat, encara jove, participant en la construcció a pic i pala. Amb ell arribem a les portes dels pioners Guillem d’Areny-Plandolit, cèlebre pels seus paisatges i postals andorranes, i un contemporani seu, Josep Lluís Molné, de casa Cremat, autor de retrats exquisits en els quals apareix sovint la dona com a pal de paller de la família andorrana, asseguda al centre de la composició.
No hi ha cap mena de dubte que l’escenari elegit per l’exposició i el contingut de la mostra són de primer ordre, tot pensat per vindicar el paper protagonista de l’Arxiu Nacional en la salvaguarda i difusió d’aquest patrimoni tan valuós d’una Andorra avui desapareguda però viva encara en la memòria visual. Tenen temps per veure-la fins a principi de març de l’any vinent i a un servidor no se li ocorre cap motiu per deixar-se-la perdre.