LA DECISIÓ VA DONAR LA RAÓ ALS XOFERS, QUE VAN RECUPERAR L'HORARI
El Superior porta al TC el laude que va tancar el conflicte a Coopalsa
Insta una acció d’inconstitucionalitat pels dubtes sobre la regulació de l’arbitratge
Xofers de l’empresa el dia de l’arbitratge.
El recorregut judicial del laude arbitral que el gener passat va obligar Coopalsa a restablir els horaris de vuit hores intensives dels conductors s’allarga i forçarà que el Tribunal Constitucional dictamini si dos articles de la Llei de mesures de conflicte col·lectiu, els que regulen la fórmula de l’arbitratge entre patró i treballadors que es va usar per resoldre el conflicte laboral de la concessionària dels busos, respecten la Carta Magna. La sala civil del Tribunal Superior, en un aute de la setmana passada, insta una acció d’inconstitucionalitat en concloure “l’existència de dubtes raonables de constitucionalitat” dels articles 6.1 i 6.2 de la citada llei “per possible col·lisió amb els articles 1.1, 10.1, 19 i 85.1 de la Constitució”.
“Dubtes raonables” sobre la constitucionalitat de dos articles
Va ser Coopalsa que va dur el laude a la justícia amb una demanda d’acció de nul·litat, una petició de qüestió prèvia d’inconstitucionalitat i amb la sol·licitud de la suspensió cautelar de l’execució –aquesta darrera es va rebutjar a l’abril. Coopalsa esgrimia la inconstitucionalitat en considerar que existia una vulneració del dret a la negociació col·lectiva, a l’autonomia de la voluntat i a la llibertat recollits a la Constitució, així com “una desnaturalització de la figura de l’arbitratge pel seu caràcter de voluntarietat i una vulneració del dret a la jurisdicció”, recull l’aute.
No es veu clar l’arbitratge forçat i limitar l’accés a la via judicial
La font de discrepància és tal com es concep l’arbitratge a la llei: l’apartat 1 de l’article 6 fixa que “si les parts no arriben a un acord, en el termini màxim de tres dies hàbils s’han de sotmetre a un procediment arbitral que finalitzi amb un laude de compliment obligatori, per mitjà de l’àrbitre o àrbitres que el ministeri competent en matèria de treball nomeni en el cas de manca d’acord de les parts per designar-lo” (en aquest cas va ser Treball qui va designar l’àrbitre). I el 2 limita l’abast de l’arbitratge als “conflictes col·lectius que pretenguin la modificació de les condicions de treball existents” (aquest era el cas a Coopalsa). Els quatre articles de la Constitució amb els quals podria col·lisionar determinen, al seu torn, que “els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials [...]” (article 19); “el dret a la jurisdicció, a obtenir d’aquesta una decisió fonamentada en dret, i a un procés degut, substanciat per un tribunal imparcial [...]” (10.1); “Andorra és un Estat independent, de dret, democràtic i social” (1.1), i “en nom del poble andorrà la justícia és administrada exclusivament per jutges independents [...]” (85.1). La sala conclou que es donen els requisits imprescindibles per instar l’acció d’inconstitucionalitat, que no hi pot haver un pronunciament sobre el contingut del laude arbitral sense dirimir abans els dubtes sobre la constitucionalitat de la norma.
I l’aute enumera els “dubtes raonables”. Sobre l’eventual xoc amb l’article 19 de la Constitució s’apunta que “mentre l’àrbitre sigui consensuat entre les dues parts, no veiem cap dubte raonable del dret a la negociació col·lectiva”, però, en canvi, “pot resultar aliè a la negociació col·lectiva que s’imposi un àrbitre a les parts i que, a més, tingui una decisió inapel·lable”. Sobre el dret a la jurisdicció, es qüestiona que en el cas d’un arbitratge forçat es veti acudir als tribunals de justícia per impugnar-lo: “resulta freqüent que en els casos de submissió voluntària a un arbitratge no sigui possible acudir a la jurisdicció per impugnar els pronunciaments” però, continua l’aute, “en aquest cas no era un arbitratge voluntari, sinó obligat (com a mínim per part de la patronal [...])”. I, finalment, sobre els articles 85.1 i 1.1 se sosté que “no resultaria dubtosa la constitucionalitat de la mesura si les dues parts haguessin acceptat aquesta solució”, però que “quan la solució ve imposada per llei i es deslliga de la voluntat de les dues parts afectades i no se’ls permet acudir als tribunals per impugnar la decisió de fons [...] és quan de nou sorgeixin nous dubtes de constitucionalitat per estar denegat l’accés a la jurisdicció”. També sobre el respecte a la divisió de poders que “podria trobar-se afectada per l’atorgament d’una competència en matèria de justícia (com ho és la resolució d’un conflicte col·lectiu fonamentat en un arbitratge en dret, com ja hem dit i es pot constatar de la simple lectura del laude que ara es qüestiona) a un òrgan del poder executiu”, a més, “sense possibilitat d’impugnar la seva decisió de fons”.
La resta d’actuacions queden suspeses fins que els pronunciï l’Alt Tribunal. Entretant, el laude s’està executant i fonts del personal remarquen la normalització del diàleg amb l’empresa.