ENTREVITA A DIARI TV
Els propietaris volen un increment mínim del 30% de tots els lloguers
El president de l’associació, Jordi Marticella, xifra en aquest percentatge la pèrdua acumulada de les pujades d’IPC
El president de l’APBI va ser l’entrevistat ahir del ‘Parlem-ne’.
El Govern vol tancar abans que acabi l’any la llei que haurà de fixar les pautes per a l’aixecament generalitzat de les pròrrogues del lloguer el 2027 i ja ha tractat la qüestió amb les parts concernides, per tant, també amb els propietaris. El president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Jordi Marticella, va parlar ahir de la qüestió al Parlem-ne, de Diari TV, per reiterar que s’avenen a la idea-marc, la de fixar uns topalls als augments de les mensualitats. “No és la voluntat general doblar preus, ni triplicar-los, ni fer cap disbarat”, va assegurar. Ara bé, va evitar concretar quina proposta de limitació fan, tot i les preguntes reiterades. Sí que va indicar que parteix dels càlculs de l’IPC “que s’han perdut una colla d’anys” i que “tranquil·lament” supera el 25% o el 30%. També que la proposta és “raonable” tenint en compte que el parc d’habitatge que gestionen els membres de l’entitat se situa de mitjana en la mateixa forquilla de 500 a 1.000 euros que surt dels primers contractes entrats al registre impulsat pel Govern (cal recordar que és encara una mostra petita de tots els arrendaments vigents, no arriba al 15%). I a partir d’aquí, va apuntar escenaris: “Si estem parlant d’un 100%, ens n’aniríem a 1.000 i 2.000 euros. Potser això és massa”, va apuntar. Però si la pujada és del 50%, qui “està pagant 500 euros passa a pagar-ne 750. El 50 és un número que pot escandalitzar, però és que estem parlant de 200, 250 euros mensuals. No és cap disbarat”.
“Si hem mantingut llogaters de fa més de 10 anys, per què ara els hauríem de fer fora?”
A la carta
L’APBI també advoca per una fórmula senzilla, que no tingui tanta variable com planteja l’executiu (anys d’antiguitat del contracte i preu del metre quadrat) i que sigui el mateix propietari que la moduli. “Entenc que el que en porti cinc [d’anys], com que el preu serà més proper a avui l’increment hauria de ser inferior al que en porti 20, que potser no s’ha actualitzat tant i partim d’una renda molt baixa”, va exemplificar. Marticella va insistir en les bones pràctiques dels propietaris que representa: “La gran majoria tenen llogaters de fa més de 10 anys. Si hem mantingut llogaters de fa més de 10 anys, per què ara els hauríem de fer fora? Per què ara hauríem de buscar una estratègia per fer saltar aquest llogater i doblar el preu?” També, que hi ha sensibilitat amb els perfils d’inquilins: “Tenim gent a les cases, matrimonis, que fa 40 anys que hi estan, que viuen d’una pensió. I potser estan pagant 500 euros. A aquestes persones no les podem agafar i dir-los: ‘A partir de demà paguin-ne mil.’ No”. I tot i que va indicar que “tenim assumida” l’etiqueta de dolents de la pel·lícula, s’hi rebel·len: “Que se’ns tracti d’especuladors ho trobem totalment injust.” Marticella va defensar que posar habitatge de propietat al lloguer té un component “social” i que el rendiment actual és “mínim”. “Els lloguers de pisos estan donant un rendiment d’un 3% o un 4%. Vagi al banc i demani què li donen per més d’un 3% o 4%, la quantitat d’inversions que pot fer”. I, entretant, va remarcar, la propietat ha d’assumir despeses (derrames, reparacions, costos de comunitat). “Si el lloguer el congelem i el deixem molt baix l’inquilí estarà entusiasmat, però arribarem a un punt que les finques s’aniran degradant” perquè la propietat ja no podrà assumir segons quines factures. Passa ara? “Cada cop hi som més a prop”, va contestar.
“El rendiment dels lloguers és d’un 3% o un 4%. Demani al banc què li donen per més d’això”
El futur de la llei
El president de l’APBI no va amagar l’escepticisme respecte a la llei d’aixecament de pròrrogues que s’aprovi després del que va passar el 2023. “Hi havia moltes coses que anaven cap a una direcció i després es van torçar”, va afirmar sobre l’efecte de les mobilitzacions i el gir del Govern i de la majoria. El col·lectiu està resignat que el text final no s’alineï amb les seves demandes, però insisteix en els efectes perjudicials de l’intervencionisme, amb meys pisos de lloguer o trampes per esquivar la regulació (va assegurar que a Andorra no passa). I va acabar llançant un lament: “Tothom opina, està molt bé, però al final els que apostem els diners som nosaltres. O sigui, tothom ens diu què hem de fer amb els nostres diners.”