França aconsella l’aplicació de forma provisional de l’acord d’associació

En la carta, segons fonts diplomàtiques, Macron exposa dues possibles vies per a Andorra. La primera seria suprimir els dos punts que, segons França i altres estats membres, obliguen a considerar l’acord com a mixt: les inversions en cartera i la bona governança en matèria fiscal. Tot i així, adverteix que aquest escenari suposaria un risc alt, ja que obriria la porta a una renegociació completa del text. Això podria derivar en peticions de canvis per part d’altres països, fet que afecta aspectes sensibles per a Andorra com la moratòria del tabac o les disposicions sobre el sistema bancari. El president francès considera que tocar aquests punts comprometria el resultat de les dures negociacions mantingudes fins ara. Per això, recomana optar per una segona via, la que ell mateix qualifica com la més raonable i beneficiosa: mantenir el contingut actual de l’acord i avançar cap a una signatura i aplicació provisional.

L’Elisi accepta tot el contingut però exigeix ratificació nacional

Macron remarca que gran part del text és plenament compatible amb les competències exclusives de la Unió i que, per tant, pot entrar en vigor provisionalment sense necessitat d’espera. Si s’opta per aquesta via, assegura que França no només aprovarà l’acord amb celeritat a l’Assemblea General, sinó que també farà gestions diplomàtiques per facilitar-ne la ratificació als altres estats membres.

En la carta, Macron deixa constància que el text de l’acord compta amb el suport de França, incloent-hi els dos punts conflictius. El desacord no és de contingut, sinó de forma jurídica: París considera que aquests elements afecten competències estatals, i per tant, han de ser ratificats pel legislatiu francès. Aquesta mateixa visió és compartida per altres països, com Hongria, i va quedar palesa durant la reunió del grup EFTA del 21 d’octubre, on França va reiterar el seu suport a un acord mixt, una opinió compartida pels juristes de la Comissió Europea.

Singularitat

El mandat de Macron és inequívoc: la naturalesa jurídica de l’acord ha de derivar del seu contingut. El president recorda que, malgrat les relacions de proximitat amb els petits estats, la singularitat d’Andorra no pot justificar excepcions en el repartiment de competències entre Brussel·les i els estats membres. Tot i que reconeix que l’article 8 del Tractat de la Unió Europea fa referència a relacions especials amb els països veïns, adverteix que aquest principi no altera la distribució de poders dins la Unió. Segons les fonts, abans de la tramesa de la carta de Macron al Govern des del ministeri d’Exteriors gal es va avisar del contingut l’ambaixadora a París, Esther Rabassa, i el conseller diplomàtic de l’Elisi també va informar Andorra.

Aquesta carta arriba com a resposta a la missiva prèvia que Espot i el primer ministre de San Marino, Luca Beccari, van enviar de forma conjunta a Macron. En aquell escrit, tots dos líders demanaven una lectura més flexible de l’article 8 per justificar una excepció sobre la naturalesa jurídica. La resposta de l’Elisi, però, és rotunda: l’excepcionalitat no és viable ni política ni jurídicament, i França no es desdirà.

Amb aquesta posició, França se situa com un dels actors clau en el tram final del procés i inclina la balança. La Comissió Europea ja ha donat el seu vistiplau i ha proposat al Consell de la UE que n’autoritzi la signatura i l’aplicació provisional. No obstant això, que la Comissió hagi donat l’OK és només un pas més en aquest llarg procés. L’acord encara no està aprovat ni ratificat completament. El Consell de la Unió Europea ha de pronunciar-se sobre la naturalesa de l’acord.