REPORTATGE
Bressol del tritó palmat
Un estudi revela que andorra va ser clau en la recolonització europea del tritó palmat, actuant com a pont biogeogràfic durant mil·lennis.
Un exemplar de tritó palmat.
Un nou estudi liderat pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE), centre mixt del CSIC i la Universitat Pompeu Fabra, ha posat en relleu el paper clau dels Pirineus –i en particular de la zona d’Andorra– en la colonització d’Europa per part del tritó palmat (Lissotriton helveticus). Publicada a la revista Ecology and Evolution, la recerca utilitza dades genòmiques d’alta resolució per reconstruir les rutes de dispersió postglacial d’aquesta espècie d’amfibi que habita zones humides i boscoses.
Andorra, clau en l’expansió europea del tritó palmat postglacial
El treball científic revela que, durant les glaciacions del quaternari, el tritó palmat va sobreviure en refugis climàtics localitzats al nord de la península Ibèrica. Un cop passat el fred extrem, l’espècie va expandir-se cap al nord d’Europa a través de dues grans rutes: una per la conca de l’Ebre i una altra travessant els Pirineus. És precisament en aquest segon eix on Andorra emergeix com un punt d’origen fonamental per a la recolonització europea del tritó i es converteix en un epicentre de dispersió cap al continent.
“El nostre estudi ens ha permès entendre com les glaciacions van modelar la distribució actual del tritó palmat i com els Pirineus van actuar com un veritable pont biogeogràfic”, explica Bernat Burriel, autor principal de la recerca. Aquestes troballes posen de manifest la importància de l’àrea andorrana no només com a refugi climàtic durant èpoques adverses, sinó també com a trampolí per a la dispersió cap al continent.
Els períodes càlids van afavorir l’expansió de l’espècie, i els investigadors subratllen el paper decisiu dels rius com a vies de dispersió. En particular, el riu Garona, que neix al vessant nord del Pirineu, hauria estat un corredor natural essencial durant els interglacials. L’estudi també destaca la resiliència ecològica del tritó palmat, capaç d’adaptar-se a entorns canviants i d’aprofitar oportunitats de dispersió proporcionades pel paisatge pirinenc.
La recerca, que ha comptat amb la participació d’altres centres com el Centre de Recerca i Educació Ambiental de Calafell i diverses institucions europees, ha estat finançada per entitats com la Fundació La Caixa, la Fundació Barcelona Zoo i el programa Joan Oró de la Generalitat catalana.
Singularitat ecològica
Aquest descobriment reforça la singularitat ecològica d’Andorra i del seu entorn immediat. A més de ser una zona d’alta biodiversitat, ara es constata que també va tenir un paper clau en la història evolutiva d’espècies com el tritó palmat, fet que obre la porta a noves línies de recerca sobre el passat biogeogràfic del territori i la necessitat de preservar aquests espais naturals amb alt valor científic.