REPORTATGE
El valor de fer costat
ELS JOVES SÓN el segment poblacional que més costa de convèncer i animar per introduir-se al món del voluntariat i alguns projectes reclamen més personal per poder funcionar i evitar desaparèixer.
Servei de voluntariat de Caritas.
El voluntariat és una experiència que enriqueix tant la persona que el realitza com també la que se’n beneficia, però segons alerten diverses associacions del Principat, costa de fomentar, sobretot entre el públic més jove. Segons Caritas, el nivell de voluntaris registrats en l’associació “es manté estable”, a falta de les dades oficials d’enguany, però tot i això, reclamen que “costa recopilar gent per dur a terme els projectes”.
Quan pensem en voluntariat, potser la primera mirada va dirigida al segment de la població més jove, però des de l’entitat sense ànim de lucre anuncien que la gent gran és la que més s’involucra: “Són els que més participen perquè potser tenen més temps, molts són persones jubilades o que ja no tenen tantes responsabilitats i volen sentir-se actius i aportar”. Caritas també va apuntar que “per destinar temps al voluntariat, primer s’ha d’aconseguir combinar la vida privada amb la vida laboral, i això costa”, sobretot a les persones en edat de treballar. Tot i això, van assegurar que “tenim com a objectiu intentar involucrar més gent jove”, sent conscients que “molts marxen a estudiar fora i això ho complica”, remarcant que per aquest motiu “hi ha alguns projectes que costen d’arrancar”.
En el marc de les associacions, ens trobem amb situacions ben diferenciades. Per una banda, des de l’Associació en Defensa del Jovent en Risc (ADJRA) van assegurar que compten amb “un bon número de voluntaris implicats, tant joves com famílies”, i tot i que “costa que s’acabin de fidelitzar amb els projectes”, “Andorra compta amb la sort de tenir un bon teixit de voluntariat”. Des de l’Associació del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (AUTEA), Inés Martí també va assegurar que “hi ha escoles del país que proposen iniciatives molt interessants per apropar els joves a realitats desconegudes”, destacant que “per una banda, ens costa trobar voluntaris pels programes específics que desenvolupem amb les persones amb TEA”, però destaca la importància de l’equip “en matèria de sensibilització, divulgació i promoció”.
“Costa trobar joves per fer voluntariat nacional abans que internacional, que està més de moda”
Per contra, Maria Navarro, presidenta de Cooperació pel Desenvolupament Local, va confirmar que “ens costa trobar joves disposats a col·laborar amb nosaltres perquè el que atrau més és el voluntariat internacional perquè està més de moda”. L’associació, destinada a “lluitar per la justícia social recolzant les entitats locals i implementant projectes educatius”, reclama més ajuda i un cos de voluntariat més ampli per participar en programes de sensibilització o en la presència a les fires. Des de l’Associació de Malalties Minoritàries (AMMA) també van explicar que “no necessiten un gran nombre de voluntaris de manera constant, però sí que és important disposar d’una petita borsa de persones disponibles en moments puntuals”, sobretot per a activitats logísitques o “ajudes puntuals a famílies que es poden veure desbordades” i estan en la recerca d’incorporar persones “amb disponibilitat i sensibilitat” per poder disposar d’un grup de voluntaris amb compromís al qual recórrer en certs moments.
La realitat del voluntariat és dispar segons l’àmbit d’actuació, però com assenyalen des de l’AMMA, “no es tracta de tasques complexes, sinó de petits gestos”.