Govern engega un canal confidencial per denunciar l’assetjament sexual

Els treballadors públics del cos general i el diplomàtic tindran a partir del gener un canal a l’abast, confidencial i gestionat per personal especialitzat aliè a l’administració, que permetrà denunciar casos d’assetjament per raó de sexe o de caràcter sexual. Es tracta d’una eina inclosa al protocol de prevenció i actuació per gestionar casos d’aquesta tipologia i que és una obligació legal que deriva de la Llei del dret a la igualtat de tracte i d’oportunitats i a la no-discriminació entre dones i homes. La secretària d’Estat d’Igualtat, Mariona Cadena, i la cap de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, van presentar ahir el contingut del pla, que deixa al marge els cossos especials perquè, tal com va indicar Cadena, han de tenir el seu propi full de ruta, adaptat a les seves especificitats.

Expert aliens a l'administració gestionaran els casos

El Co-Resol és el canal que s’activarà perquè el personal faci arribar denúncies; és una aplicació germana del B-Resol que usen els centres educatius per recollir casos de bullying i encara s’ha de decidir si s’implantarà en format app o web. En tot cas, va precisar Cadena, l’objectiu és que sigui operativa l’1 de gener. El protocol precisa el circuit que se seguirà un cop es rebi una denúncia, que pot ser anònima i que pot fer arribar la vícitima o bé testimonis dels fets. L’empresa externa iniciarà la recollida de dades, convocarà els implicats i informarà del protocol a seguir; en aquest punt es pot produir la renúncia a seguir endavant. Si el procés continua s’inicia la instrucció, que pot derivar en mesures disciplinàries i que lidera una comissió d’investigació també amb professionals externs i amb la participació de la secretaria d’Estat d’Igualtat i la cap de Polítiques d’Igualtat. Ja des de l’inici es poden prendre mesures cautelars, com ara apartar assetjador i víctima, però “amb perspectiva de gènere, mai castigar la víctima”, va precisar Porras. Per tant, ella no serà la que s’haurà de moure de lloc. Tot el procés –de l’inici de la instrucció a la resolució– hauria de durar un mes.

La responsable de Polítiques d’Igualtat va indicar que no es té constància que hi hagi hagut casos d’assetjament sexual o per raó de sexe a l’administració fins ara, però que “això no vol dir que no existeixi i que no passi”, i que per això també s’impulsen les eines perquè se sàpiga identificar i perquè aflori. Una de les accions previstes consisteix a difondre les situacions susceptibles de ser-ho. “Qualsevol comportament realitzat en funció del sexe o gènere femení, amb la finalitat o l’efecte d’atemptar contra la dignitat de la persona i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu”, és assetjament per raó de sexe, exposa el Govern. El de caire sexual, afegeix, pot ser verbal (comentaris o bromes sexuals obscenes, comentaris grollers sobre el cos o pressionar per tenir una cita), no verbal (mirades lascives, gestos obscens, missatges de contingut sexual, enregistrar, difondre o publicar informació i imatges relacionades amb la vida sexual) o físic (un apropament físic excessiu, imposar el contacte, buscar quedar-se a soles innecessàriament amb la víctima).