TRÀMIT A IMMIGRACIÓ

Certificats a canvi de diners

Hostals i residències asseguren que les trucades són una pràctica constant per aconseguir el document d’allotjament sense passar-hi cap nit

Persones esperant al servei d’Immigració.

Persones esperant al servei d’Immigració.Fernando Galindo

Pedro García
Publicat per
Pedro García
Andorra la Vella

Creat:

Actualitzat:

Hotels i residències del Principat van confirmar al Diari que han rebut trucades per part de persones migrants interessades a aconseguir el document acreditatiu de l’allotjament, necessari per aconseguir el permís de residència i treball, sense allotjar-se als negocis. Segons les fonts consultades, aquestes trucades són “recurrents” i, en molts casos, “es fan com a tempteig” per veure si l’allotjament estaria disposat a expedir el document, en alguns casos, a canvi d’una compensació econòmica. Majoritàriament, són “persones que no poden accedir al certificat per no disposar dels recursos suficients i busquen altres maneres d’accedir-hi”.

Fonts consultades van assegurar que, en negar-se a donar el document d’allotjament sota aquestes condicions, “alguns dels usuaris decideixen llogar les habitacions per a un mes i després no les utilitzen” per poder accedir al certificat. En aquests casos, els allotjaments mantenen la reserva “perquè l’usuari n’ha fet el pagament, tot i que després no utilitzi el servei i l’habitació queda buida durant el mes”. Altres fonts també van confirmar l’existència d’aquest tipus de trucades, en què només demanen passar una o dues nits amb l’objectiu d’obtenir el certificat. Alguns allotjaments van declarar haver acceptat aquestes condicions i d’altres, negar-s’hi.

Els principals allotjament són petits i per durades de llarg termini

La gran majoria d’allotjaments que van confirmar aquesta situació són negocis petits, que ofereixen estades de llarga durada per a les temporades altes, i que principalment estan enfocats a albergar treballadors temporers en sectors com ara la neu, la restauració o l’hoteleria. “A nosaltres ens arriben sol·licituds per a períodes curts, però només acceptem les que venen per part d’empreses de les quals tenim un coneixement previ, que ja s’han posat en contacte abans amb nosaltres, i intentem ser curosos amb la situació”, van declarar des d’un dels hostals consultats.

Trucada de tempteig per veure si l'allotjament hi està disposat

El Diari va poder saber de primera mà que la situació per a molts temporers és precària i que existeixen allotjaments que ofereixen habitacions amb contractes de llarga durada compartides amb tres o quatre persones més per 500 euros al mes, sense àpats i amb només una neteja a la setmana. “Un negoci rodó”, el va qualificar Marcelo Ponce, president d’Argentinos en Andorra.

Durant la darrera setmana, diverses associacions de persones llatinoamericanes residents ja van denunciar situacions semblants, amb habitacions on viuen famílies amb menors. Com van assegurar des d’Argentinos en Andorra, aquest “és un meló molt gran” que sempre troba una escletxa per on filtrar-se, però que molts dels temporers que arriben al Principat per treballar no són realment conscients del que suposa.

Canvi legislatiu

L’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI) va alçar la veu a l’abril contra la pràctica dels relloguers i el fenomen derivat de la manca d’oferta d’habitatge: la sobreocupació de pisos. L’entitat va assenyalar el departament d’Immigració com a responsable, criticant la permissivitat d’uns requisits d’acreditació de domicili que permetien afegir inquilins als habitatges sense el coneixement del propietari.

Davant d’aquestes queixes, el ministeri va reaccionar amb una modificació del reglament d’Immigració que obliga els nous residents que no siguin titulars d’un contracte de lloguer a acreditar que el propietari de l’habitatge on s’empadronaran dona el seu consentiment perquè hi visquin. Aquest document es va convertir en un requisit imprescindible per obtenir l’autorització de residència i treball.

Fins aleshores, n’hi havia prou amb el permís de l’arrendatari, fet que havia afavorit la proliferació de pisos pastera, especialment durant la temporada d’hivern, quan augmenten els anuncis de lloguers d’habitacions compartides o fins i tot de sofàs. La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, va explicar que la modificació es feia “per prevenir la sobreocupació de pisos”, i va reconèixer que la normativa anterior “es podia millorar”, detallant que, a partir d’ara, caldria acreditar “el consentiment del propietari de l’allotjament quan l’ocupant no fos el titular del contracte de lloguer”. En l’actualitat, Govern demana un “document acreditatiu de l’allotjament, sigui una còpia del contracte de lloguer, una còpia del títol de propietat o un altre certificat que acrediti l’allotjament en un establiment públic. Si el titular de l’habitatge no és la persona que fa la sol·licitud, s’ha d’adjuntar, a més a més, un certificat de domicili” per dificultar l’accés a aquest tipus d’habitatges precaris en ser necessària l’autorització de la persona propietària. A partir d’aquest moment, l’objectiu ja no van ser els pisos, sinó els hostals, pensions i residències per obtenir el certificat de residència i treball.

tracking